ARXIU
03 de desembre de 2004
Temps de preparació pel Nadal
Ha arribat l'Advent. ¡Quin bon temps per rejovenir el desig, l'enyorança, les ànsies sinceres per la vinguda de Cristl, ¡per la seva vinguda quotidiana a la teva ànima en l'Euca-ristia! -Ecce veniet! -que és a punt d'arribar!, ens anima l'Església. (Sant Josepmaria, Forja, 548). 23 de desembre de 2000
“S’ha fet Home per redimir-nos”
Meravella't davant la magnanimitat de Déu: s'ha fet Home per redimir-nos, per tal que tu i jo ―que no valem res, ho has de reconèixer!― el tractem amb confiança. (Forja, 30). 22 de desembre de 2000
“L’amor es manifesta amb fets”
Arriba't a Betlem, apropa't a l'Infant, dansa-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-lo contra el teu cor...
―No parlo de criaturades: parlo d'amor! I l'amor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, bé el pots abraçar! (Forja, 345). 21 de desembre de 2000
“Hem de ser humils”
La humilitat neix com a fruit de conèixer Déu i de conèixer-se un mateix. (Forja, 184). 20 de desembre de 2000
“La nostra tendència a l’egoisme no mor”
No posis el teu «jo» en la teva salut, en el teu nom, en la teva carrera, en la teva ocupació, en cada passa que fas... ¡Quina cosa tan molesta! Sembla que has oblidat que «tu» no tens res, que tot és d'Ell.
Quan al llarg del dia et sentis ―potser sense motiu― humiliat; quan pensis que el teu criteri hauria de prevaler; quan t'adonis que a cada instant borbolla el teu «jo», el que és teu, i teu, i teu..., t'has de convèncer que estàs matant el temps, i que necessites que «matin» el teu egoisme. (Forja, 1050). 19 de desembre de 2000
“Sense Ell no podem res”
Quan sentis l'orgull que bull dintre teu ―la supèrbia!―, que et fa considerar-te com un superhome, ha arribat el moment d'exclamar: no! I així, assaboriràs l'alegria del bon fill de Déu, que passa per la terra amb errors, però fent el bé. (Forja, 1054). 18 de desembre de 2000
“No em deixis”
Fem present a Jesús que som nens. I els nens, els nens petitons i senzills, ¡com pateixen per pujar un graó! Són allí, en aparença, perdent el temps. Per fi, han pujat. Ara, un altre graó. Amb les mans i els peus, i amb l'impuls de tot el cos, aconsegueixen un nou triomf: un altre graó. I tornem-hi. Quins esforços! Ja en falten pocs..., però, llavors, una ensopegada... i apa!... avall. Ple de cops, inundat de llàgrimes, el pobre nen comença, recomença l'ascens.
Així, nosaltres, Jesús, quan estem sols. Agafa'ns Tu amb els teus braços amables, com un Amic gran i bo del nen senzill; no ens deixis fins que no siguem dalt; i aleshores ―oh, aleshores!―, sabrem correspondre al teu Amor Misericordiós, amb audàcies infantils, dient-te, dolç Senyor, que, llevat de Maria i de Josep, no hi ha hagut ni hi haurà mortal ―i això que n'hi ha hagut de molt bojos― que t'estimi com t'estimo jo. (Forja, 346). 17 de desembre de 2000
"Deixa'l que t'exigeixi!"
Déu ens estima infinitament més del que tu mateix t'estimes... Deixa'l, doncs, que t'exigeixi! (Forja, 813). 16 de desembre de 2000
“Déu no t’arrenca del teu ambient”
Déu no t'arrenca del teu ambient, no et remou del món, ni del teu estat, ni de les teves ambicions humanes nobles, ni del teu treball professional... però, allí, t'hi vol sant! (Forja, 362). 16 de desembre de 2000
“Som cristians corrents, que menem una vida ordinària”
Déu no t'arrenca del teu ambient, no et remou del món, ni del teu estat, ni de les teves ambicions humanes nobles, ni del teu treball professional... però, allí, t'hi vol sant! (Forja, 362). DESTAQUEM
SANT JOSEPMARIA
ENLLAÇOS
]
Versió mòbil ]
26 de maig de 2013