“No em deixis”

Fem present a Jesús que som nens. I els nens, els nens petitons i senzills, ¡com pateixen per pujar un graó! Són allí, en aparença, perdent el temps. Per fi, han pujat. Ara, un altre graó. Amb les mans i els peus, i amb l'impuls de tot el cos, aconsegueixen un nou triomf: un altre graó. I tornem-hi. Quins esforços! Ja en falten pocs..., però, llavors, una ensopegada... i apa!... avall. Ple de cops, inundat de llàgrimes, el pobre nen comença, recomença l'ascens.

Així, nosaltres, Jesús, quan estem sols. Agafa'ns Tu amb els teus braços amables, com un Amic gran i bo del nen senzill; no ens deixis fins que no siguem dalt; i aleshores ―oh, aleshores!―, sabrem correspondre al teu Amor Misericordiós, amb audàcies infantils, dient-te, dolç Senyor, que, llevat de Maria i de Josep, no hi ha hagut ni hi haurà mortal ―i això que n'hi ha hagut de molt bojos― que t'estimi com t'estimo jo. (Forja, 346)

18 de desembre de 2000

Ara segueixo la meva oració en veu alta, i vosaltres, cada un de nosaltres, per dins, està confessant al Senyor: Senyor, que poc que valc, que covard que he estat tantes vegades! Quants d'errors!: en aquesta ocasió i en tal altra, i aquí i allà. I podem exclamar encara: Sort n'hi ha hagut Senyor, que em sostinguéssiu amb la vostra mà, perquè em veig capaç de totes les infàmies. No em deixeu, no m'abandoneu, tracteu-me sempre com un infant. Que sigui fort, valent, sincer. Però ajudeu-me com a una criatura inexperta; agafeu-me la mà, Senyor, i feu que la vostra Mare s'estigui també al meu costat i em protegeixi. I així, possumus!, podrem, serem capaços de tenir-vos a Vós per model.

No és cap presumpció afirmar possumus! Jesucrist ens ensenya aquest camí diví i ens demana que l'emprenguem, perquè Ell l'ha fet humà i assequible a la nostra flaquesa. És per això, que s'ha abaixat tant. Aquest és el motiu pes qual es va abatre, tot prenent la forma d'esclau aquell Senyor que com a Déu era igual al Pare; però es va abatre en la majestat i la potència, no en la bondat ni en la misericòrdia.

La bondat de Déu ens vos fer fàcil el camí. No rebutgem la invitació de Jesús, no li diguem que no, no fem el sord a la seva crida: perquè no hi ha excuses que valguin, no tenim motiu per continuar pensant que no podem. Ell ens ha ensenyat amb l'exemple. Us ho demano i encareixo, doncs, germans meus, que no permeteu que se us hagi mostrat debades un model tan preuat, sinó que us hi conformeu i us renoveu en esperit de la vostra ànima. (És Crist que passa, 15)