“Hem de ser humils”

La humilitat neix com a fruit de conèixer Déu i de conèixer-se un mateix. (Forja, 184)

21 de desembre de 2000

Pertransiit benefaciendo. Què va fer Jesucrist per vessar tant de bé, i res més que bé, arreu on passava? Els Sants Evangelis ens han transmès una altra biografia de Jesús. resumida en tres mots llatins, que ens dóna la resposta: erat subditus illis, obeïa. Avui que l'ambient és de desobediència, de murmuració, de desunió, ens cal estimar especialment l’obediència.

Sóc molt amic de la llibertat, i justament per això m'estimo tant aquesta virtut cristiana. Hem de sentir-nos fills de Déu, i viure amb la il·lusió d'acomplir la voluntat del nostre Pare. Fer les coses segons el voler de Déu, perquè ens dóna la gana, que es la raó més sobrenatural.

L'esperit de l'Opus Dei, que he procurat practicar i ensenyar, de més de trenta-cinc anys ençà, m'ha fet comprendre i estimar la llibertat personal. Quan Déu Nostre Senyor concedeix la seva gràcia als homes, quan els crida amb una vocació específica, és com si els allargués una mà, una mà paterna plena de fortalesa, curulla sobretot d'amor, perquè ens busca d'un a un, com a filles i fills seus. I perquè coneix la nostre feblesa. El Senyor espera que fem l'esforç d'agafar-li la mà, aquella mà que ens atansa: Déu ens demana un esforç, prova de la nostra llibertat. I per saber portar-ho a terme, hem d'ésser humils, hem de sentir-nos fills petits. I estimar l’obediència beneïda amb què responem a la beneïda paternitat de Déu. (És Crist que passa, 17)