Iniciatives apostòliques

25 de gener de 2010

"L'activitat principal de l'Opus Dei consisteix a donar als seus membres, i a aquelles persones que ho desitgin, els mitjans espirituals necessaris per a viure com bons cristians enmig del món", explicava el fundador[15]. Amb aquesta formació, cadascú exerceix individualment la seva acció apostòlica i procura ser testimoni de Jesucrist en el seu propi ambient. Aquesta tasca personal és sempre l'influx més important de l'Opus Dei. Es tracta d'un apostolat de testimoniatge i d'ajuda personal enmig del treball diari i de les circumstàncies habituals de la vida de cadascú, en el qual han d'anar units l'exemple i la paraula.

A més d'aquest apostolat personal, els fidels de la Prelatura i els cooperadors tiren endavant arreu del món -juntament amb moltes altres persones, catòliques i no catòliques- labors educatives, assistencials, culturals, que tenen sempre una personalitat civil autònoma i una marcada finalitat de servei: escoles, hospitals, universitats, centres de formació professional, etc.

Aquestes iniciatives apostòliques responen a necessitats socials reals de l'entorn on es desenvolupen, i són sostingudes econòmicament i professional per qui les han promogudes, amb plena responsabilitat.

La Prelatura, mitjançant acords amb els promotors o a través de la fórmula que estableixin els estatuts de la pròpia entitat, pot ocupar-se d'afavorir la vivificació cristiana d'aquestes iniciatives d'interès social, proporcionant orientació doctrinal i atenció sacerdotal, sempre amb ple respecte a la llibertat de les consciències. Si mes no, cal que siguin iniciatives d'inequívoc caràcter educatiu o assistencial: la Prelatura no s'ocupa d'activitats amb ànim de lucre, d'empreses comercials, organitzacions polítiques, etc.

Els acords que aquestes entitats subscriuen amb la Prelatura no modifiquen en absolut la seva naturalesa civil. És a dir, la responsabilitat plena de la seva gestió i la direcció correspon sempre als seus promotors, que seran persones o entitats civils.

Aquests acords poden ser fonamentalment de dos tipus:

a) En les obres d'apostolat corporatiu, l'Opus Dei assumeix la garantia moral de l'orientació cristiana de l'activitat que s'hi desenvolupa.

b) En altres casos, l'Opus Dei presta ajuda espiritual en major o menor mesura, sense que la Prelatura assumeixi oficialment la garantia moral de la tasca formativa que en aquestes iniciatives s'imparteix. Aquesta ajuda espiritual pot revestir formes molt variades: atenció sacerdotal, classes de religió, assessorament doctrinal, etc.

La primera d'aquestes iniciatives d'interès social que va obrir-se a Catalunya és el Col·legi Major Monterols (www.monterols.cat), de Barcelona (Sant Gervasi), inaugurat l'any 1949 per oferir un lloc d'estudi, formació i allotjaments a estudiants universitaris. El 1953 es posà en marxa l'Escola Esportiva Brafa (www.brafa.org) primer a Hostafrancs i ara a Nou Barris, Barcelona. L'església de Santa Maria de Montalegre (www.montalegre.org) (Barcelona, Ciutat Vella), l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (www.iese.cat) (Barcelona, Pedralbes) de la Universitat de Navarra, els col·legis Pineda (www.pineda.es) i Xaloc (www.xaloc.org) (L'Hospitalet de Llobregat), el col·legi Bell-lloc del Pla (www.bell-lloc.org) (Girona), el col·legi Viaró (www.viaro.cat) (Sant Cugat del Vallès), el Col·legi Major Bonaigua (www.bonaigua.org) (Barcelona, Les Corts) o el Club Juvenil Ciurana (Tarragona), són algunes de les iniciatives l'atenció pastoral de les quals ha estat confiada, d'aleshores ençà, a la Prelatura.

Entre els més recents figuren Braval (www.braval.org) i Terral (www.terral.cat) (Barcelona, Ciutat Vella), dos centres de l'ONG Iniciatives de Solidaritat i Promoció creats per donar resposta al gran repte de la immigració, i que es proposen -mitjançant el voluntariat- promoure la cohesió social, lluitar contra la marginació i facilitar la incorporació dels immigrants a la nostra societat. Els beneficiaris dels programes, principalment nois i noies del barri del Raval, provenen de més de vint països.

Alguns exemples:

-Universitat de Navarra (www.unav.es), fundada a Pamplona el 1952. Compta actualment amb vint facultats. Al campus de Pamplona es troba també la Clínica Universitària. Altres institucions d'ensenyament superior promogudes per fidels de l'Opus Dei en col·laboració amb altres persones són la Universitat de Piura (www.udep.edu.pe), a Perú, la Universitat de La Sabana (www.unisabana.edu.co), a Colòmbia, i la University of Asia and the Pacific (www.uap.edu.ph), a Filipines, etc.

Hospital Monkole, a Kinshasa (R.D. Congo). Atén anualment milers de persones que es troben en situació d'extrema necessitat. Compta amb dues extensions als afores de la capital (Eliba i Kimbondo) per a l'assistència mèdica en règim ambulatori. A més, l'Institut Superior de Ciències de la Infermeria, annex a Monkole, és un centre educatiu per a l'exercici de la professió sanitària.

-Escola Professional Punlaan, a Manila (Filipines), especialitzada en el sector d'hostaleria i turisme. La seva fórmula educativa inclou el contacte directe de les alumnes amb les empreses (hotels, restaurants, etc.). En els últims anys, gràcies a aquest sistema, el 100% de les joves que han cursat el programa de Punlaan ha accedit tot seguit a un lloc de treball. (www.punlaan.com).

-Midtown Sports and Cultural Center, a Chicago (EUA). Situat en una zona multiracial, amb molts joves, Midtown ofereix programes de formació acadèmica, humana, espiritual i esportiva per suplir els desavantatges de l'entorn social. D'aquesta forma, el 95% dels alumnes acaba l'ensenyament secundari i el 60% ingressa a la universitat, una proporció molt superior a la registrada entre els joves de la zona (www.midtown-metro.org).

-Centre de formació Toshi, a l'oest de la ciutat de Mèxic, és a una regió rural habitada per indígenes de les ètnies otomí i mazahua. Entre altres activitats, s'hi imparteix el batxillerat administratiu, que obre a les dones de la zona l'accés a llocs en la funció pública i en les empreses de les ciutats pròximes.

Així explicava el Fundador aquestes iniciatives: “Residències d'estudiants, cases de recessos, la Universitat de Navarra, centres de formació per a obrers i camperols, instituts tècnics, col·legis, escoles de formació per a la dona, etcètera”.

“Aquestes obres han estat i són indubtablement focus d'irradiació de l'esperit cristià que, promoguts per laics, dirigits com un treball professional per ciutadans laics, iguals als seus companys que exerciten la mateixa tasca o ofici i oberts a persones de tota classe i condició, han sensibilitzat amplis estrats de la societat sobre la necessitat de donar una resposta cristiana a les qüestions que els planteja l'exercici de la seva professió o ocupació”.

Per a saber més:
-D. Arasa. Xaloc. Gent de l'Opus Dei a l'Hospitalet de Llobregat. Ed. Albada, 1997
-Carles M. Canals. Sabiduría práctica. 50 años del IESE. Ed. Planeta, 2009.
-Josep Masabeu. Santa Maria de Montalegre. Església de l'antiga Casa de Caritat. Centenari 1902-2002. Ed. Albada
...........................................................................................
15 Converses amb Mons. Escrivà de Balaguer, n. 27.