Les persones de l'Opus Dei atenen les seves pròpies necessitats personals i familiars per mitjà del seu treball professional ordinari. (Estatuts, 94) Juntament amb els cooperadors cobreixen també les despeses derivades de l'activitat apostòlica de la prelatura. Aquestes despeses són, bàsicament, el sosteniment i formació dels sacerdots del seu presbiteri; les vinculades a la seu de la cúria prelatícia, del vicari regional i les delegacions; les almoines de la prelatura i les ajudes que, en cas de necessitat, s'envien als pares de numeraris i agregats.

A més, també amb ajuda dels cooperadors i moltes altres persones, els fidels de l'Opus Dei procuren promoure i sostenir econòmicament iniciatives de caràcter civil (activitats assistencials, educatives, etc., sense ànim de lucre i amb una finalitat d'atenció social), en primer lloc les que tenen l'orientació espiritual i doctrinal encarregada a la prelatura. Cada iniciativa es finança de la mateixa manera que qualsevol altra del seu mateix tipus, és a dir, amb quantitats que paguen els beneficiaris, ajudes, donacions, etc.

Com és lògic, els fidels de l'Opus Dei, com els altres fidels, es preocupen també d'ajudar la seva parròquia o les iniciatives apostòliques diocesanes o religioses que considerin oportunes.