L'Opus Dei va ser erigit el 1982 com a prelatura personal d'àmbit internacional. Es regeix per les normes del dret general de l'Església, per la constitució apostòlica Ut sit del 28 de novembre de 1982, que va ser executada el 19 de març de 1983, i pels seus estatuts propis (Codex iuris particularis Operis Dei).

Pau VI i els successius Papes havien determinat que s'estudiés la possibilitat de donar a l'Opus Dei una configuració jurídica adequada a la seva naturalesa, que a la llum dels documents conciliars, havia de ser la de prelatura personal. El 1969 es va començar a treballar en aquesta adequació.

Aquesta forma jurídica es correspon amb la seva naturalesa, com una unitat orgànica, composta per laics i sacerdots que cooperen en una tasca pastoral i apostòlica que consisteix en en portar a la pràctica i difondre l'ideal de plenitud de vida cristiana enmig del món, en el treball professional i en les circumstàncies corrents de cadascú.

Els fidels laics de la prelatura són i romanen, com els altres catòlics laics, fidels a les diòcesis on tenen el seu domicili. (Estatuts, 172) Depenen del prelat pel que fa al compliment de les obligacions de caràcter espiritual i apostòlic que han assumit amb la declaració feta en el moment de la seva incorporació a la prelatura. (Estatuts, 27 i 125)

Els sacerdots que formen el presbiteri de la prelatura depenen plenament del prelat. (Estatuts, 125) La prelatura es responsabilitza del seu sosteniment econòmic.