Mons. Ureña: “la solució a la mancança de clergat està en procurar i cercar sacerdots”

Més de cent sacerdots procedents de les diòcesis catalanes s’han reunit, entre ahir i avui a Castelldaura (Premià de Dalt) per reflexionar sobre els trets que han de definir el capellà catòlic, en les 45enes Jornades de Qüestions Pastorals organitzades pel Centre Sacerdotal Rosselló.

27 de gener de 2010

Coincidint amb l’Any Sacerdotal establert per Benet XVI i en la mateixa setmana de la beatificació del rector de Mataró Josep Samsó, les 45enes Jornades de Qüestions Pastorals del Centre Sacerdotal Rosselló han posat al damunt de la taula una reflexió sobre la figura del capellà. Més d’un centenar de preveres de totes les diòcesis amb seu a Catalunya han participat com a públic, i tres bisbes i tres experts han actuat com a ponents.

En la seva intervenció, l’arquebisbe de Saragossa, Mons. Manuel Ureña, ha destacat que “la solució a la mancança de clergat està en procurar i cercar sacerdots, no en considerar com ordinàries solucions que són per a situacions extremes”. L’arquebisbe s’ha referit, per exemple, a les situacions en què una comunitat no pot comptar amb un sacerdot els diumenges: a aquestes les ha recomanat que es reuneixin per pregar però que “no vagin més enllà de les normes establertes”.

Segons Mons. Ureña, la recerca de nous capellans s’ha de complementar amb “una distribució més equànim del clergat” i amb “demanar al clergat més disponibilitat”. Respecte a la pastoral vocacional, n’ha destacat el paper que juga la família, i també ha insistit en la necessitat de “no ometre l’adequat discerniment” de manera que els que accedeixin al sacerdoci reuneixin condicions. L’arquebisbe de Saragossa ha tractat sobre la relació de l’Eucaristia amb el sacerdoci.

El matí de dimecres han intervingut també Prof. Philip Goyret, professor de Teologia Dogmàtica a la Facultat de Teologia de la Universitat de la Santa Creu de Roma, i el Prof. Pere Montagut, director de l’Institut de Teologia Espiritual de Barcelona.

Goyret ha repassat la doctrina del Concili Vaticà II sobre la unitat i el paper del sacerdoci en la vida de l’Església. Glossant Joan Pau II, ha alertat del “risc de clericalitzar el laicat i de secularitzar el sacerdoci”. En la seva opinió, ha explicat que sacerdoci comú i sacerdoci ministerial “són necessàriament complementaris per al ple desenvolupament de la vida de l’Església”.

Per la seva banda, Montagut ha aprofundit en les implicacions espirituals de l’exercici del ministeri sacerdotal. Al seu entendre, “correspon al sacerdot donar als homes el Redemptor en persona: allò econòmic, social o polític es podrà trobar en altres”.

PONÈNCIES DE DIMARTS 26

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, ha obert les jornades amb una conferència sobre les dimensions del ministeri sacerdotal: ensenyar, santificar i regir. Mons. Taltavull ha explicat que regir és sobretot servir tothom, donar la vida pels altres a imitació del Crist “que no va venir a ser servit sinó a servir i a donar la vida”. En aquest sentit, ha animat els presents a estar “sempre molt disponibles, les 24 hores del dia,” a les necessitats dels fidels i “viure la unitat de vida des de la caritat pastoral”. El bisbe ha remarcat la importància de gaudir amb la feina sacerdotal: “hem de recuperar la il·lusió: que se’ns vegi contents i feliços en el nostre ministeri”.

Per la seva banda, el professor de Teologia Espiritual a la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra, Javier Sesé, ha reflexionat sobre l’espiritualitat sacerdotal i la secularitat. En la seva opinió, el cura d’Ars (Sant Joan Baptista Maria Vianney) representà una “gran fita vivencial”, perquè “mostrà amb el seu exemple on està l’essència de la veritable santedat viscuda en el ministeri sacerdotal, independentment de les condicions humanes i socials en que es desenvolupi”. L’expert de Pamplona també ha alertat del risc de confondre “secularitat i secularització”, “qüestió que, de fet, en la pràctica ha influït negativament en la vida de molts sacerdots seculars”.

Per últim, el bisbe de Conca, Mons. José María Yanguas, ha il·lustrat la necessitat que el capellà sigui home de comunió, és a dir, que “la tasca essencial del seu ministeri és establir la comunió dels homes amb Déu i d’aquests entre si”.

SOBRE LES JORNADES DE QÜESTIONS PASTORALS

Aquestes jornades van néixer l’any 1965. Des d’aleshores prop de quatre mil persones i centenars de personalitats del món civil i eclesiàstic han participat en aquesta activitat d’actualització teològica i pastoral que promou el Centre Sacerdotal Rosselló de Barcelona (abans Montalegre), de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació sacerdotal inseparablement unida a la Prelatura de l’Opus Dei

Aquesta iniciativa nasqué, en paraules de mn. Albert Barceló, director del Centre, “sabent la importància capital que té la formació permanent del clergat; de fet aquest és l’únic objectiu que ens mou cada any a organitzar aquest encontre”. Les Jornades de Qüestions Pastorals volen ser, doncs, “a més d’una oportunitat de millorar la pròpia formació sacerdotal, una ocasió per posar en comú les pròpies experiències pastorals i unes hores de vertadera comunió i fraternitat sacerdotal”.

Des dels seus inicis, s’han tractat qüestions com l’eradicació de la pobresa, laïcisme i laïcitat cristiana, el paper de la família, la comunicació o els reptes de la bioètica a l’acció pastoral. Sovint la temàtica ha coincidit amb la celebració d’algun any internacional convocat per Nacions Unides. Les darreres edicions van tractar d’ecumenisme, a propòsit de la III Assemblea Ecumènica Europea organitzada per l’Església catòlica i les comunitats cristianes d’Europa, i de Jesús de Natzaret, amb ocasió de l’aparició del llibre homònim de Benet XVI. L’any passat coincidí amb una iniciativa també del Sant Pare, com fou l’Any Paulí.