Vídeo Any Sacerdotal (9): "Dir sí a Crist"

Carlo de Marchi es va ordenar sacerdot fa dos anys. La seva breu experiència li ha permès entendre que la gent -en especial, els joves- necessita de la pregària i de l’entrega dels sacerdots (Vídeo 4'15'').

Descarregar:

"Dir sí a Crist"

La meva experiència com a sacerdot no és molt llarga, ja que em vaig ordenar el 2008. Però hi ha una cosa que entens de seguida: que la gent busca Déu. I per això busca el sacerdot. Et miren amb curiositat, amb simpatia.

Un cop anava per un carrer ple de gent i, de lluny, vaig veure que una senyora venia al meu encontre. Em vaig preguntar: "Què voldrà?". Perquè als sacerdots sovint ens demanen almoina. S’acosta i em diu: "Pot resar per mi?". A mi em va agafar per sorpresa, i li vaig dir: "Per descomptat. Estava resant el rosari: diré deu Avemaries per vostè". "Gràcies", em va respondre. "Em dic Lluïsa". I se’n va anar.

A mi em va fer pensar que la gent vol resar. De vegades no saben com i per això van als sacerdots, i ens demanen que els ensenyem a resar. Això és una cosa sorprenent: que la gent busca, a través dels sacerdots, trobar Crist. Amb les nostres limitacions humanes, amb defectes, ajudem a la gent a trobar Déu.

Això ho he après de sant Josepmaria: que cada un, per donar sentit a la vida diària, necessita tractar Crist. Per això, la gent busca en nosaltres un sacerdot al cent per cent.

Recordo que una vegada em va sorprendre que després de celebrar la Santa Missa, un senyor em va dir: "Gràcies, m’ha agradat molt". I jo vaig pensar: "Però si no he fet res especial". Havia estat una missa firal, sense homilia, sense cants... I vaig entendre que quan no faig res especial i intento que Crist sigui el centre de la cerimònia la gent queda captivada.

Potser això és ser "sacerdot al cent per cent".

De vegades se sent dir que a la gent jove no li interessa res. Altres diuen que "la vida no té sentit". Per contra, la vida té sentit -i tant!-, si l’afrontem com una trobada personal amb Jesús que demana una resposta.

Jo tracto molts joves, d’un a un o en grup, i veig que quan els explico la meva experiència, la meva vida, la meva trobada amb Déu, s’interessen molt.

Doncs clar que la vida té sentit! Té sentit quan diem que sí a Déu.

En el fons, és el que el Papa repeteix incansablement a la gent jove, a la Jornades Mundials de la Joventut, i sempre: diu que la vida té sentit i s’omple de felicitat, quan diem que sí a Déu, quan no tenim por a les decisions definitives de generositat amb Déu.

Estic molt agraït a sant Josepmaria i als seus ensenyaments, perquè m’ajuda a no perdre el centre, a recordar-me que el centre de la meva vida ha de ser Jesucrist.