És enginyer tècnic agrícola i ha estat professor durant 20 anys a Camp Joliu , un dels centres educatius més prestigiosos en l'àmbit rural, situat a la comarca del Penedès.
Viñolas explica que la seva família sempre s'ha dedicat a l'agricultura i la ramaderia, " i això ha estat la millor motivació per als meus estudis d'Enginyeria Tècnica Agrícola ". En Josep Maria és també antic alumne de Bell-lloc , un centre educatiu promogut per l'Opus Dei a Girona.
Poques hores abans de la seva ordenació, en Josep Maria rep molts missatges de felicitació, com el de la seva germana Núria, religiosa, missionera de Betània a Xile. També li arriben alguns missatges d'antics alumnes, que li recorden una pauta important en la docència: " l'educació no pot limitar-se a les aules i requereix, juntament amb el professorat, més implicació dels pares. Cada vegada és més necessari un seguiment de l'entorn, perquè aquesta formació no sigui únicament acadèmica sinó integral ".
"Crec que hi ha una onada de nous sacerdots amb un gran afany de contribuir a renovar la vida de l'Església, i fidels al seu ministeri i al que l'Església espera d'ells."
Josep Maria ha realitzat la seva tesi doctoral sobre "La fe i la increença en les publicacions del Consell Pontifici de la Cultura", i per això ha estudiat a fons l'ateisme, el relativisme i la indiferència religiosa. Li il·lusiona la tasca " de revifar les nostres arrels culturals, que són profundament cristianes, perquè l'home pugui trobar la veritable felicitat, la bellesa autèntica ".
Als 44 anys dóna el pas de l'ordenació, mogut per " l'exemple de tants sacerdots molt bons, que ha influït molt en la meva decisió. També m'he adonat que, per poder viure la seva vocació amb tota la força, els cristians necessiten del ministeri sacerdotal, i els sacerdots són escassos. El cristià, si vol viure realment a prop de Déu, necessita del sacerdot que el sostingui mitjançant la Paraula i els sagraments ".
El nou sacerdot té la gran il·lusió d'acompanyar a molts en els mil itineraris de la vida: " Els sacerdots hem de ser bons guies, que ajudin a no perdre's cercant per camins que només porten a la decepció més profunda, oferint respostes d'acord amb la Veritat amb majúscules i no segons la moda del moment ".
Quin paper ha de tenir el sacerdot avui? El sacerdot té la missió de santificar les ànimes, és a dir, d'estimar a cada persona no de qualsevol manera, sinó com l'estima Déu. Per això en primer lloc ha de procurar ser veritablement de Déu, per poder transmetre precisament aquesta vida. És una responsabilitat molt gran, però Déu supleix les deficiències personals quan es busca sincerament viure el sacerdoci com Ell ho vol. Què espera la gent d'un sacerdot? La disponibilitat, sens dubte. Calen més sacerdots i més disponibles, perquè aquesta disponibilitat és manifestació de caritat pastoral, de no viure per un mateix. També s'espera del sacerdot un bon exemple. Som humans i cadascun tenim els nostres defectes. Necessitem corregir, reconèixer els nostres errors i, com tot cristià, convertir-nos per a ser bons sacerdots. Pensa que són necessaris molts nous sacerdots? Quin perfil han de tenir? Per descomptat que sí. Tots hem de resar i molt per les vocacions sacerdotals. En aquests anys he conegut bastants seminaristes i he vist un gran afany apostòlic i un amor a Jesucrist profund i sincer. Crec que hi ha una onada de nous sacerdots amb un gran afany de contribuir a renovar la vida de l'Església, i fidels al seu ministeri i al que l'Església espera d'ells; procurant ser font d'unitat i no causar ferides a la comunió de la Església. Per què són rendibles per a la societat els sacerdots? Penso que, sobretot, com deia sant Josepmaria, perquè el sacerdot "té" a Déu, "porta" a Déu, "dóna" a Déu, i la nostra societat està tan necessitada de Déu ... Quan els homes viuen conscients de la seva relació constitutiva amb Déu, creix intensament la qualitat humana de la vida personal i social. Déu és beneficiós, és el Bé, i per això és altament rendible. Què li suggereix ordenar poc després de l'Any sacerdotal? L'Any sacerdotal ha suposat per a l'Església un plantejament renovat i renovador de l'autèntica dignitat del sacerdot. És evident que aquesta dignitat es fonamenta en una grandesa prestada, compatible amb la nostra misèria humana. El sagrament de l'Orde ofereix al sacerdot la capacitat de prestar la seva veu, les mans, tot el seu ésser al Senyor. És una capacitat que el sacerdot té sacramentalment, d'una forma especial i única, que no elimina la debilitat personal de cadascú.
Galeria fotogràfica de les ordenacions sacerdotals al Santuari de Torreciutat