La Universitat de Navarra concedeix tres Doctorats Honoris Causa

En un acte solemne el 27 d’ocubre, el Gran Canceller de la Universitat i prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarria, ha concedit aquest reconeixement al pintor Antonio López, el cardenal Péter Erdo i el catedràtic Joseph H. H. Weiler.

La Universitat de Navarra ha concedit el doctorat honoris causa a tres personalitats. Es tracta del pintor Antonio López, el cardenal hongarès Péter Erdo, arquebisbe de Budapest i president del Consell de Conferències Episcopals d'Europa, i el catedràtic de Dret de la Universitat de Nova York Joseph H. H. Weiler. L'acte d'investidura tindrà lloc el proper 27 d'octubre, i serà presidit pel gran canceller de la universitat i prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría. Amb ells seran 35 les persones que han rebut aquesta distinció des que es va fundar el centre acadèmic.

Exponent del realisme contemporani

El pintor Antonio López García, premi Príncep d'Astúries de les Arts (1985) i Premi Velázquez de les Arts Plàstiques (2006), és un dels representants del realisme contemporani espanyol i un dels pintors espanyols més cotitzats en els mercats internacionals de l'art.

Nascut a Tomelloso (Ciudad Real) el 1936, la seva primerenca vocació pel dibuix, així com la influència del seu oncle, el pintor Antonio López Torres, van conformar la seva decisió de dedicar-se a la pintura quan tenia només 13 anys. Llavors es va traslladar a Madrid per preparar el seu ingrés a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va romandre entre 1950 i 1955.

El 1955 va viatjar a Itàlia, i, després d'acabar els seus estudis, des de 1965 i fins 1969 va ser professor encarregat de la Càtedra de Preparatori de Colorit a l'Escola de Belles Arts de San Fernando. El 1993 va ser nomenat membre de nombre de la madrilenya Real Acadèmia de San Fernando.

L'obra del pintor es caracteritza per un sentit investigador de la realitat i està considerat com el pare de l'escola hiperrealista madrilenya. A la Universitat de Navarra imparteix des de l'any 2006 el Taller de Pintura Figurativa on es treballen els gèneres de la tradició figurativa, com el bodegó, la figura humana amb models al natural i paisatges.

President del Consell de Conferències Episcopals d'Europa

Mons. Péter Erdo (Budapest, 1952) és arquebisbe de Esztergom-Budapest i president del Consell de Conferències Episcopals d'Europa. Es tracta del segon membre més jove del Col legi Cardenalici.

Es va formar en els seminaris de Esztergom i de Budapest, i es va doctorar en Teologia i en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense (Roma). El 1975 es va ordenar sacerdot i va ser vicari en Dorog. Posteriorment, va continuar els seus estudis a Roma (1977-1980) i els següents vuit anys, va ser professor de Teologia i Dret Canònic al Seminari de Esztergom, i va impartir nombroses conferències en universitats estrangeres. El 1988 es va incorporar a la Universitat Catòlica Pázmány Péter (Hongria), en què ha exercit els càrrecs de rector (1998-2003) i, des de 2005, de gran canceller.

Mons. Erdo també ha exercit en la Conferència Episcopal d'Hongria com a secretari de la Comissió de Dret Canònic (1986) i com a president (1999). Aquest mateix any el van nomenar bisbe titular de Puppi i bisbe auxiliar de Székesfehérvár. Després de ser consagrat el 2000 pel papa Joan Pau II, va ser designat arquebisbe de Esztergom-Budapest (2002), va rebre el títol de primat d'Hongria i va ser erigit cardenal de Santa Balbina (2003). Va participar com a elector en el Conclave de 2005, en què va sortir elegit el papa Benet XVI. Així mateix, pertany des de 2007 a l'Acadèmia Hongaresa de les Ciències.

El cardenal va ser nomenat president de la Conferència Episcopal Hongaresa (2005) i president del Consell de Conferències Episcopals d'Europa (2006), càrrec aquest últim en què ha estat renovat el 2011 per cinc anys més. A la Cúria romana és membre de la Congregació per a l'Educació Catòlica, del Pontifici Consell per als Textos Legislatius i del Tribunal de la Signatura Apostòlica.

Expert en la Unió Europea

Joseph Weiler està considerat un dels majors experts en el dret de la Unió Europea. Fill del conegut rabí jueu Moses Weiler, va néixer a Johannesburg, el 1951. Graduat per la Universitat de Cambridge, es va doctorar a l'Institut Universitari Europeu de Florència. Catedràtic de Dret Internacional a les facultats de Dret de les Universitats de Michigan (1985-1992) i Harvard (1992-2001), el 2001 es va incorporar a la Universitat de Nova York com university professor, rang acadèmic reservat per a aquells professors amb venia docendi en totes les facultats d'un campus. A la Universitat de Nova York, dirigeix ​el Centre Jean Monnet de Dret Econòmic Regional i Internacional, l'Institut Straus d'Estudis Jurídics Avançats, i el Centre Tikvah de Dret i Civilització Jueva.

Joseph Weiler és també professor de la Universitat Nacional de Singapur, del departament del Ciència Política de Copenhaguen i codirector de l'Acadèmia de Dret de Comerç Internacional de Macau, a la Xina. El professor Weiler és editor de la Revista Europea de Dret Internacional i de la Revista Internacional de Dret Constitucional, ambdues publicades per Oxford University Press.

Guardonat amb diferents doctorats honoris causa, és membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i autor de destacades obres, algunes d'elles traduïdes a l'espanyol com Europa fin de siglo i Una Europa cristiana .