Rosedale, obert el 1978, ajuda les joves del Bronx a desenvolupar la seva personalitat i millorar els seus estudis. Per ell han passat ja diversos centenars de noies.
Els qui dirigeixen el club diuen que el més difícil és lluitar amb les conseqüències de les llars desfetes, de les males relacions entre pares (o padrastres) i fills, de la droga i de l'ambient de violència. "En molts casos, els pares declinen les responsabilitats -diu Elizabeth Nonnemacker, que va ser una de les fundadores de Rosedale-. Allò que pretenem és enfortir les famílies. Moltes de les nostres activitats estan orientades a les «arts de la llar», perquè les famílies s'adonin de la importància de tenir una llar digna”.
A finals dels anys seixanta i començaments dels setanta, el govern dels Estats Units va tractar de resoldre el problema dels ghettos emprant-hi molts diners, però no es va trigar a comprovar que amb el diner no n'hi ha prou i que, en alguns casos, fins i tot s'agreuja el problema. Ara gairebé tothom reconeix que el problema bàsic és l'absència de vida familiar i la manca d'uns vincles sòlids.
"De vegades, la situació familiar de les noies que vénen a Rosedale és terrible -diu Elizabeth-. A casa seva tot el món s'insulta i es baralla, així que procurem que les noies tornin a casa després d'haver passat una bona estona aquí. I les animem a fer alguna cosa pels seus pares. Aquesta setmana, per exemple, les noies estan preparant un festival per al Dia de la Mare. Això uneix a les famílies. També els donem formació espiritual; tenen classes de doctrina catòlica, recessos espirituals, etc. I no només per a les noies, sinó també per als seus pares. Alguns s'han batejat i altres han rebut la Primera Comunió".
