"No mireu a Gaudí, mireu on ell mirava"

Les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura acaben amb una taula rodona on un escultor, un escriptor i un periodista expliquen com han descobert o redescobert la seva fe.

L'escultor de la Sagrada Família Etsuro Sotoo i el periodiste Arturo San Agustín.

Etsuro Sotoo: “No mireu a Gaudí, mireu on ell mirava”

L’escultor de la Sagrada Família Etsuro Sotoo ha demanat als participants de les 48enes Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura que no mirin a Gaudí, sinó “on ell mirava”. Durant una taula rodona amb l’escriptor Valentí Puig i el periodista Arturo San Agustín, Sotoo ha explicat que va arribar a Europa “només per a picar pedra” perquè “les pedres no criden, però sempre diuen alguna cosa”. Ha indicat que per a mirar on Gaudí mirava, cal estar “on ell estava, al món de la fe”.

L'escultor de la Sagrada Família Etsuro Sotoo i el periodiste Arturo San Agustín.

Per la seva banda, l’escriptor Valentí Puig ha dit que va passar “uns anys indiferent”, i a poc a poc va viure “l’experiència d’anar retornant”. Ha defensat que “no és il·legítim tornar a la fe per un sentiment d’enyorança, de record dels pares” i ha assegurat que “haver sortit i haver tornat” per a ell ha estat bo perquè l’ha fet “més capaç o desitjós de tenir pietat”. Puig ha explicat que “la postmodernitat ha fracassat… afortunadament!, el que no sabem és què vindrà després”. Considera que a partir d’ara Europa viurà “un renaixement ètic i estètic”.

El periodista Arturo San Agustín mai havia viscut la religió i la fe a casa seva. “Vaig néixer amb la fe posada… Mai he pogut explicar per què crec, però la veritat és que crec”. Ha assegurat que té “la certesa absoluta de Déu”. Ha dit que amb els últims llibres que ha publicat li han “clavat la llufa de ser un convers”, però “no puc explicar cap història ni conversió perquè no sóc un convers (…). No tinc cap mèrit”.

Occident segueix creient en Déu

El coordinador de l’Observatori de la Llibertat Religiosa italià, Massimo Introvigne, ha destacat que hi ha una “forta secularització dels comportaments i una feble secularització de les creences, en el sentit que molts occidentals segueixen creient en Déu”. Així ho confirmen dos estudis sociològics sobre creences religioses, un de la Universitat de Chicago i un segon realitzat a Sicília, on es constata que “els ateus a Europa són minoria en comparació amb els que es reconeixen dins l’herència cristiana”. Per a Introvigne,“no es tracta d’aplanar el missatge de l’Església sobre una cultura dominant que deixa a molts decebuts, sinó de proposar amb vigor l’alternativa de les valoracions fortes”. [ Ponència sencera ]

Vista de l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

En el seu anàlisi de la secularització en l’època postmoderna, el rector de la Universitat Pontificia de la Santa Creu de Roma, Lluís Romera, ha dit que “les grans personalitats saben que l’absència de religió acaba fent persones i societats inhumanes”. En aquest sentit, ha afirmat que l’Any de la Fe ens proposa presentar la fe en la seva rellevància existencial i des d’un punt de vista de la seva Veritat”. Per a Romera “l’encontre amb Crist comporta un nou horitzó de comprensió existencial perquè no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per una trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, d’aquesta manera, una orientació decisiva”. [ Esquema ponència ]

Els nous evangelitzadors, formant-se sempre

“És urgent que els nous evangelitzadors rebin una sòlida formació permanent per contrarestar el profund desconeixement de la pròpia fe per part de molts batejats”, va afirmar el primer dia de les Jornades l’Arquebisbe emèrit de Villavicencio (Colòmbia), Mons. Octavio Ruiz Arenas. Va afegir que “no és una simple posada al dia, sinó que més aviat es tracta d’aprendre a il·luminar i a salar la història present dels homes”. El també Secretari del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, va exposar que “no es pot ser autèntic deixeble sense ser missioner i viceversa”. [ Ponència sencera ]

El professor de la facultat de Teologia de Catalunya, Xavier Morlans, va dir que en molts casos algunes persones viuen amb una absència de tradició cristiana, el que fa necessari un primer encontre amb la Persona de Crist que s’encarni “en la situació concreta de cada oient”. Va afegir que “el centre de gravetat s’ha de traslladar de les parròquies als llocs on es troba la gent, el que requereix dotar als laics d’un discurs i més formació”. Va dir que “no podem evangelitzar si no som constantment evangelitzats amb el primer anunci”. [ Esquema de la ponència ]

Aprofitar el bon moment de l’Església

El director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, va explicar que el redescobriment del temple de la Sagrada Família i la feina que duu a terme Càrites han col·laborat els últims anys a canviar la imatge de l’Església a Catalunya. Va fer aquestes consideracions durant la taula rodona moderada per el Membre ordinari del Pontifici Comitè de Ciències Històriques, Josep Ignasi Saranyana.

Enric Juliana, director adjunt de La Vanguardia durant el primer dia de les Jornades.

El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, va donar la raó a Juliana, afirmant que “des dels últims tres o quatre anys, estem en un moment força dolç, i em sap una mica de greu que aquest moment dolç no l’aprofitem més”. Puig considera que “per a reevangelitzar aquesta ciutat el camí és aquest, o penso que no en tindrem cap”.

Quatre mil persones des del 1965

Les jornades, que aquest any s’han celebrat al Seminari Conciliar de Barcelona, van ser presentades per el Cardenal Arquebisbe, Lluís Martínez Sistach; el Vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, Antoni Pujals; el Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig; i el Degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL), Jaume Aymar.

Des del 1965, prop de quatre mil persones i centenars de personalitats del món civil i eclesiàstic han participat en aquesta activitat d’actualització teològica i pastoral que promou el Centre Sacerdotal Rosselló de Barcelona (abans Montalegre), de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació sacerdotal inseparablement unida a la prelatura de l’Opus Dei. Des dels seus inicis, s’han tractat qüestions com l’eradicació de la pobresa, el laïcisme i la laïcitat cristiana, el paper de la família, la comunicació o els reptes de la bioètica a l’acció pastoral.

Sovint la temàtica ha coincidit amb la celebració d’algun any internacional convocat per Nacions Unides. Entre les darreres edicions figuren l’ecumenisme, a propòsit de la III Assemblea Ecumènica Europea organitzada per l’Església catòlica i les comunitats cristianes d’Europa; el secularisme, o la figura de Jesús de Natzaret, amb ocasió de l’aparició del llibre homònim de Benet XVI.