José Medina, biògraf del papa Francesc, ha explicat aquest dimecres a les Jornades Castelldaura que “no ha canviat res, el papat no li ha pujat al cap, el que abans feia vestit de negre, ara ho fa vestit de blanc”. Durant la conferència “Francesc i la pobresa”, el sacerdot ha explicat que ha arribat a aquesta conclusió després d’entrevistar 18 familiars, amics i coneguts, claus per entendre i explicar la vida del papa Francesc per un llibre que està preparant.Davant d’unes 150 persones Medina ha destacat l’entrevista que va fer a la germana del papa Francesc, qui li va assegurar que “és el mateix, gràcies a Déu, Francesc segueix essent en Jorge”. A través de diverses imatges i anècdotes personals ha demostrat com la major part dels gestos que han omplert els diaris de tot el món des de la seva elecció fa vint anys que els manté.
L’amor, al llibre d’instruccions
Des d’una altra perspectiva, el professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Joan Costa, ha explicat que “la lògica amorosa és la pròpia humana, és el llibre d'instruccions que Déu ha posat en l'ésser humà” i ha afegit que no comprendre bé l'amor i la dignitat humana “porta a un món injust”. Ha conclòs que “fins que no tinguem sistemes econòmics que respectin el llibre d'instruccions de l'home hi haurà crisis”.
Per la seva banda, el professor de l'IESE Alfred Pastor ha explicat com la paraula “fraternitat” ha deixat pas a la “solidaritat” un concepte que considera que ha d’estar orientat a “buscar el bé comú, entès com la conseqüència del principi de fraternitat. Ha proposat estudiar la societat com una gran família “però no com un recurs retòric sinó de veritat”. Ha conclòs indicant que “la família és una analogia de la societat, i la fraternitat és un principi constitutiu d'una societat que funciona bé.”
Creix la sensibilitat cap als necessitats
Durant el primer dia de les Jornades el cardenal Robert Sarah va afirmar que “el món cada vegada és més sensible a les necessitats dels altres homes”. També van intervenir els representants de Càritas, la Comunitat de sant Egidi i el Braval, que van respondre a diverses preguntes del públic assistent sobre la relació entre la caritat i l’evangelització.
El president del Pontifici Consell Cor Unum, que es dedica a dur a la pràctica les iniciatives humanitàries del papa Francesc, va dir que durant el pontificat de Joan Pau II es van multiplicar les organitzacions caritatives i les seves activitats. Va afegir que aquestes entitats han “d’imprimir en tota la pastoral de la caritat de l’Església aquest horitzó evangelitzador” perquè “la caritat és el camí a través del que l’home pot conèixer qui és Déu”.
Va lamentar que “fins i tot en el nostre llenguatge cristià, el terme caritat ha decaigut simplement en el significat banal de l’almoina” i ha reivindicat que “l’amor no és igual que la caritat”, que ha definit com “entregar-se als altres” o “donar la vida”. Va explicar que les organitzacions d’ajuda de l’Església “senten la temptació de desfer els seus vincles amb l’Església i identificar-se completament amb les ONG” però els va demanar que no ho facin perquè “no són mera filantropia” sinó convé que “no se separi el servei de la caritat de la missió de d’evangelització”.
Voluntariat a prop de Déu
Precisament la relació entre la caritat i l’evangelització va ser un dels temes que es van tractar a la taula rodona moderada per la subdirectora de l’Agència Catalana de Notícies, Anna Nogué. La presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès, va explicar que “no som un servei social més del territori perquè compartim amb els altres l’amor de Déu” i va indicar que considera que hi ha hagut un gran augment del voluntariat durant els últims anys, on va voler destacar especialment el paper de la xarxa veïnal i familiar.
Per la seva banda, el president de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona, Jaume Castro, va indicar que “la vida lluny dels pobres no és garantia de felicitat” i va explicar que “el voluntariat és un servei gratuït on veritablement vius la joia de donar”. Finalment, el president del Braval, Josep Masabeu, va apuntar que “hi ha molta més gent generosa del que ens pensem” però va lamentar que “no té visibilitat als mitjans”, i va exposar que un voluntari, pel fet de ser una persona que es dedica als altres ja “està a l’avantsala de la trobada amb Déu”.
La caritat, una història d’amor
El mossèn Joan Galtés durant la seva conferència va mostrar com l’Església des del primer moment ha viscut la caritat com a element essencial de la vida cristiana. Va explicar que ja els primers cristians gaudien d’una certa organització en el l’exercici de la caritat, que es va desenvolupar amb el pas dels segles en diverses manifestacions: col·lectes, rescat de captius, institucions de beneficència, hospitals, promoció de la pau, cases de misericòrdia i iniciatives de caràcter educatiu obertes als més necessitats. Va concloure que la caritat, “no es tracta d’una mena d’activitat assistencial que es pot deixar de fer si ja la fan altres institucions de la societat”, sinó que pertany a la “natura intima de l’Església”.
També van participar a les Jornades l’Arquebisbe de Barcelona, Card. Lluís Martínez Sistach; el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Armand Puig; el vicari de la prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals; el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i el director del Centre Sacerdotal Rosselló, Dr. Albert Ribot.
