A la conferència inaugural va exposar que la seva voluntat de servir l'Església va portar a Àlvar del Portillo, "amb decisió, claredat, serenitat i afany", a complir els encàrrecs de la Santa Seu durant cinc pontificats, abans de succeir a sant Josepmaria al capdavant de l'Opus Dei.
La d'Àlvar del Portillo va ser "una trajectòria d'un servei sacrificat a l'Església" dut a terme amb "decisió, claredat, serenitat i afany", va exposar l'acadèmic. Davant unes 250 persones, va explicar que Àlvar del Portillo "tenia una intel·ligència preclara, una envejable capacitat de treball i una serenitat sorprenent: uns talents que amb gran senzillesa, seguint els consells de sant Josepmaria, va posar des del primer moment al servei de la causa de Déu".
Àlvar del Portillo –va explicar Rodríguez- va arribar a Roma amb els doctorats d'Enginyeria de camins i de Filosofia, i allí va obtenir el tercer doctorat: en Dret Canònic. "Del Portillo es preparava així, entre altres coses, per a una cosa que determinaria tota la seva vida: ajudar al fundador de l'Opus Dei a la bonica i soferta batalla d'obrir el camí teològic, institucional i jurídic de l'Opus Dei". Aviat Pius XII el va nomenar membre de la comissió per a l'aplicació de la constitució Provida Mater Ecclesia, que va ser el primer d'una llarga cadena d'encàrrecs durant cinc pontificats.
El professor de la Universitat de Navarra va explicar que tot i que animava a altres a fer carrera universitària, "els que el vam conèixer sabem que Àlvar del Portillo mai va voler fer la 'carriera' que al llarg de la història ha condicionat tants eclesiàstics", perquè "aquell sacerdot només tenia ulls per Jesucrist i la seva Església". Per a Rodríguez, "aquesta actitud d'Àlvar, unida a la dolçor i bondat del seu caràcter, provocava en les persones que el tractaven aquesta síntesi de respecte i de confiança amistosa". La major part dels textos que va escriure "passaran inadvertits per a l'opinió pública", perquè la investigació d'Àlvar del Portillo va portar a escriure més de mil vots i dictàmens, adreçats als Prelats i als experts, especialment durant la seva participació en el concili Vaticà II.
L'acadèmic va explicar que Àlvar del Portillo no va buscar figurar i parlava poc, però "quan el buscaven hi era, i el buscaven tantes vegades perquè la seva paraula era profunda i encertada, i el seu treball, eficaç: era un home que resolia problemes, sabia superar situacions complicades i contagiava seguretat".
Per a Rodríguez la maduresa de la trajectòria eclesial d'Àlvar del Portillo s'identifica en bona part amb el seu servei a les tasques prèvies, pròpies i posteriors del concili Vaticà II. Justament després d'anunciar el concili Vaticà II, el 25 gener 1959, Joan XXIII el va nomenar consultor de la Congregació del Concili i president de grup de treball sobre l'apostolat dels laics. Des d'aquest moment ja no va deixar de treballar al servei del concili Vaticà II. Va ser consultor de diverses comissions conciliars, com la de la Disciplina del Clergat i el Poble Cristià, que el va obligar a quedar-se nits treballant.
Va escriure ‘Fieles y laicos en la Iglesia’ ‘Escritos sobre el sacerdocio’, dos llibres "imprescindibles per entendre els decrets conciliars sobre els laics i sobre els preveres", va explicar Rodríguez. El professor de teologia va dir que el 1967, quan ell va arribar a Roma per anar des d'allà a diversos països d'Europa amb un projecte d'investigació sobre la teologia del laïcat en el Moviment Ecumènic, Àlvar del Portillo li va lliurar un text escrit a màquina de 150 folis en llatí. Era un primer esbós del que després seria el llibre ‘Fieles y laicos en la Iglesia’. "Ho he hagut d’escriure per a la Comissió del Codi. Et pot servir per al teu treball", li va dir Àlvar del Portillo. També li va recomanar, que quan estigués a Bèlgica visités a un gran amic seu que havia estat secretari de la Comissió conciliar que va preparar la constitució Lumen Gentium, Mons. Gérard Phillips. Rodríguez el va anar a veure amb les 150 denses pàgines en llatí sota el braç, i va tornar amb unes anotacions del teòleg de Lovaina sobre el dictamen d'Àlvar del Portillo.
El professor belga va deixar escrites aquestes paraules sobre el projecte d'Àlvar del Portillo per al Codi: "Placet: Que s'insisteixi sobre la vocació universal dels laics a la santedat, que ha de ser expressada també en les lleis i les prescripcions jurídiques. Placet: Que el legislador canònic hagi de reconèixer la igualtat i dignitat de tots els cristians i protegir els drets dels laics i sobretot que es concebin i promoguin dinàmicament. Placet: Que a cap home se li negui la dignitat de la persona humana i que es reconegui la igualtat de la dona en l'Església i que hi hagi la disposició de portar-la a la pràctica". Per a Rodríguez aquesta síntesi que va fer Gérard Philips defineix la figura eclesial d'Àlvar del Portillo i es pot considerar “emblemàtica del seu combat teològic-canònic”.
El professor Rodríguez va concloure la conferència amb les paraules que Joan Pau II va dirigir a Àlvar del Portillo per felicitar-lo pels 80 anys, pocs dies abans de morir. El Papa li va manifestar que la seva vida havia estat "un treball ple de fidelitat realitzat al servei de l'Església santa".
La propera conferència de l'Aula de Teologia sobre Àlvar del Portillo que se celebrarà a l'Oratori de Bonaigua de Barcelona serà dijous vinent, 27 de febrer. El Dr. José Luis González Gullón explicarà la relació entre Àlvar del Portillo i sant Josepmaria.