Està convençuda que la guerra a Síria acabarà. La cristiana siro-melquita Mireille Al-Farah assegura que "podríem viure en pau" i ho argumenta explicant que "abans de la guerra convivíem, amb més o menys tranquil·litat". Confia en la pau malgrat que actualment sovint el dia a dia al seu poble és que "si no et converteixes a la seva religió et maten". Ho va dir durant la primera sessió del cicle de cinema sobre llibertat religiosa, tolerància i persecució, que organitza Cinemanet a la sala d’actes de l’Oratori de Bonaigua, on es va veure la pel·lícula De Dioses y Hombres, que tracta la persecució a Argèlia.
Intentant mantenir-se forta, però sense poder evitar que l'emoció interrompés el seu discurs, va parlar de la seva família. El seu pare treballa a l’Aràbia Saudita i no pot ensenyar la creu que porta ni tant sols descarregar-se una aplicació al mòbil on llegir l'Evangeli. Està prohibit. Però el que més li preocupava era el perill al qual s'exposaven sa mare i sa germana just a l'endemà de la sessió, ja que tenien previst anar a Damasc i assistir a l'Eucaristia a l’església de Sant Ananies, construïda a l'indret on sant Pau es va convertir. Va demanar oracions als assistents per tal que no els hi passés res en el viatge ni a Síria. “Pregueu per elles i per tots els perseguits, els cristians i els musulmans d'altres branques”.
Es referí a alguns dels qui actualment sembren violència com a "nens perduts que pensen estar fent alguna cosa bona amb la violència" però ella considera que "Déu no és així, Déu és amor". Per això va prosseguir dient que "jo els perdono de tot cor" i va repetir que "necessitem l’ajuda de les vostres pregàries, perquè, si no, ens sembla com si estiguéssim sols. Volem que s’acabi tot això i que un dia pugueu venir a visitar les parròquies i els monument tan antics i que són a l’origen de la nostra fe cristiana. Tinc molta fe en què això acabarà. N’estic convençuda!”.
Un jove argelí, que es presentà com àrab i musulmà, defensà l'existència d'un sol islam que és el que creu en l'amor i la pau. Al-Farah va dir que coneix bé l'Alcorà, que un musulmà no es pot convertir al cristianisme i que sovint es defensa la lluita contra l'infidel. Li respongué que per a molts musulmans és difícil entendre que els cristians perdonin fins i tot als seus enemics. El jove argelí assegurà que pregaria per la seva família.
Al-Farah considera que els mitjans de comunicació occidentals no ofereixen prou informació de la persecució dels cristians, i posà com exemple la seva germana, que després de visitar-ne una vintena no ha trobat cap mitjà a Espanya on publicar un documental sobre la persecució. La solució? "El que falta és el perdó, perquè alguns no entenen que cal estimar als nostres enemics. Nosaltres els hem perdonat a tots, i malgrat les persecucions i la mort, no volem canviar de religió”. I acabà dient que “amb diàleg i amb amor es pot aconseguir tot”.