EL SALVADOR

Catorze anys després de la seva última visita pastoral a El Salvador, el Prelat va tenir un encontre amb salvadorencs en el qual va apellar directament al seu sentit de pau i espiritualitat : "Que no passi ni un dia sense que li demanem a Déu per aquest bell poble", va instar a les famílies presents.

"Déu ens vol protegir sempre i nosaltres ens apartem d'Ell. No obstant això, ¡quant desitja Déu de nosaltres!", va reflexionar.

Monsenyor Echevarría va animar a perdonar i a pregar pels altres, "fins i tot pels qui estan equivocats. Sapiguem perdonar... Us demano que us estimeu, també als qui poden estar equivocats", va exhortar, i després va demanar que preguessin per les autoritats civils, militars, eclesiàstiques i pels qui governen la societat salvadorenca.

En primer lloc, va remarcar: "A la feina, en les activitats, en el descans, sigueu homes i dones d'alegria".

Monsenyor Echevarría també va demanar als salvadorencs que "mai passin amb indiferència ni pels llocs ni per les persones...", però sobretot es va referir en especial als joves.

Una dona li va manifestar que pateix un càncer des de fa dos anys i mig. "El Senyor permet el dolor -va contestar-li el Prelat- perquè és un element essencial per a la conversió". "Sant Josepmaria considerava la malaltia com un do i donava gràcies a Déu per beneir-lo d’aquesta manera”, va subratllar amb coneixement de causa, ja que va ser-ne el secretari durant molt temps.

Entre les persones que van parlar amb ell hi havia un matrimoni no catòlic, que va explicar que tres dels seus set fills són membres de l'Opus Dei. Monsenyor Echevarría va celebrar que els salvadorencs són un poble que estima Déu. Com a cristians i cristianes, "no poden prescindir d’estimar tothom", va afirmar.

El seu consell final va ser: "no voleu rasants com aus de corral sinó com àguiles".

TEGUCIGALPA (HONDURES)

Prop de quatre mil persones es van donar cita al Centre Escolar Antares de Tegucigalpa per compartir amb el Prelat, en un ambient familiar, el matí del dijous 24.

El Pare va començar dient que era un plaer trobar-se amb els fills hondurenys i va recordar que sant Josepmaria i Álvaro del Portillo van estar sempre molt agraïts amb aquesta terra d'Hondures.

Va explicar que abans d'arribar al Centre Escolar Antares, havia passat un moment a saludar la Mare de Déu a la Basílica de Nostra Senyora de Suyapa, Patrona d'Hondures. A més, va aprofitar per beneir una imatge de la Mare de Déu en estat de bona esperança als jardins de la Basílica, un monument dedicat al no nascut. Va animar amb insistència a pregar per la família i pel Papa.

Davant la pregunta d'Andrés sobre com reconèixer el que vol Déu de cadascú, i després arribar a voler allò que Déu vol, el Pare li va recordar que sant Josepmaria, quan tenia una edat similar a la seva, havia pressentit l'amor. A més, va animar que, igual que Bartomeu va fer en passar Jesús pel camí, davant la pregunta de Nostre Senyor què vols que et faci, repetís aquella resposta... Senyor, que hi vegi!

Bernarda, mare de dos numeràries auxiliars, viu en una comunitat a sis hores de Tegucigalpa. Va explicar al Prelat que havia conegut l'Obra a través de les seves filles, que van estudiar a l'Escola d'Hoteleria dels Sauces. Ella i el seu marit són feliços per la vocació de les seves filles que es troben una a San Pedro Sula i l'altra a l'Uruguai. A més de difondre la devoció a sant Josepmaria i a Álvaro al seu poble, li va preguntar al Pare com fer més apostolat amb la gent de la seva comunitat.

El Pare va respondre –tot recordant sant Josepmaria i Álvaro- que sempre agraïen molt a Déu per l'Administració dels centres, que fan de l'Opus Dei una família. Li va plantejar que per fer apostolat ha de ser una dona de pau, amb un somriure permanent, apropant-se a la gent sense respectes humans per explicar-los la fe i explicar-los que són fills de Déu.

Aída, mare de tres fills, va explicar al Prelat que el seu marit havia mort fa un any i mig de forma sobtada. Tots dos van estar en la tertúlia de fa catorze anys a la primera visita del Prelat a Hondures. Va preguntar al Pare, què fer en aquests moments de dificultat en què l'alegria es perd i se sent més l'absència dels éssers estimats.

El Pare li va respondre que no podíem quedar-nos aturats en el dolor, els amors no es perden quan es deixa aquesta terra. "Parla més amb Déu, no has de deixar de estimar i explicar-li tot al teu marit, explica-li el dia a dia, pensa que ell està proper a tu".

Després de donar la benedicció, Mons. Echevarría va saludar els malalts que es trobaven a prop de l'estrada.