"Quan l'Església canonitza alguns fidels, és a dir, quan proclama solemnement que aquests fidels han practicat les virtuts en grau heroic i han viscut amb fidelitat a la gràcia de Déu, l'Església reconeix el poder de l'Esperit de santedat que viu en ella i sosté l'esperança dels fidels donant-los models i intercessors. Els sants i les santes sempre han estat font i origen de renovació en els moments més difícils de la història de l'Església. En efecte, la santedat és la font secreta i la mesura infal·lible de la seva activitat apostòlica i del seu impuls missioner". (Catecisme 828)

Els quatre passos:

1. Servent de Déu

El Bisbe diocesà i el Postulador de la Causa demanen iniciar el procés de canonització. I presenten a la Santa Seu un informe sobre la vida i les virtuts de la persona. La Santa Seu, per mitjà de la Congregació per a les Causes dels Sants, examina l'informe. Si s’escau dicta el Decret Nihil obstat dient que res no impedeix iniciar la Causa. Després el bisbe diocesà dicta el Decret d'Introducció de la Causa de l'ara servent de Déu.

2. Venerable

Aquesta part del camí comprèn cinc parts:

a) Primer es fa el Procés sobre la vida i les virtuts del servent de Déu. Un tribunal, designat pel bisbe, rep els testimonis de les persones que van conèixer al servent de Déu. La sentència queda reservada a la Congregació per a les Causes dels Sants.

b) També es fa el Procés dels escrits. Una comissió de censors, assenyalats també pel bisbe, analitza l'ortodòxia dels escrits del servent de Déu.

c) El relator de la Causa, nomenat per la Congregació per a les Causes dels Sants, elabora el document denominat Positio, on es recullen les declaracions dels testimonis, els principals aspectes de la seva vida, les virtuts i els escrits del servent de Déu.

d) Una comissió de teòlegs consultors, nomenats per la Congregació per a les Causes dels Sants, discuteix el document de la Positio. Després, en una sessió solemne de cardenals i bisbes, la Congregació per a les Causes dels Sants discuteix el parer de la Comissió de Teòlegs.

e) Després d'escoltar la Congregació per a les Causes dels Sants, el Sant Pare autoritza la promulgació del Decret d’Heroïcitat de Virtuts. El que era servent de Déu passa a ser considerat venerable.

3. Beat o Benaurat

a) El Postulador de la Causa ha de provar la fama de santedat del venerable i la realització d'un miracle atribuït a la seva intercessió. El procés d'examinar aquest presumpte miracle es porta a terme a la Diòcesi on ha succeït el fet i on viuen els testimonis.

b) Metges perits i teòlegs de la Congregació per a les Causes dels Sants analitzen el cas. Un cardenal Ponent estudia i comunica els antecedents i judicis als altres integrants de la Congregació. Cardenals i bisbes es reuneixen per donar el seu veredicte final sobre el miracle. Si aquest és positiu, el Prefecte de la Congregació ordena la confecció del Decret corresponent.

c) El Sant Pare aprova el Decret de Beatificació.

d) El Sant Pare determina la data de la cerimònia litúrgica.

e) Es duu a terme la Cerimònia de Beatificació a la diòcesi que hagi promogut la causa del nou beat, a Roma o en una altra localitat. La cerimònia és presidida per un representant del Sant Pare.

4. Sant

a) S’ha de provar un segon miracle.

b) La Congregació per a les Causes dels Sants examina aquest segon miracle presentat, que ha d'haver succeït en una data posterior a la Beatificació. Per examinar-lo, la Congregació segueix els mateixos passos que per al primer miracle.

c) El Sant Pare, amb els antecedents anteriors, aprova el Decret de Canonització.

d) El Sant Pare informa a tots els Cardenals de l'Església i després determina la data de la canonització.

e) L'última etapa és la Cerimònia de la Canonització, presidida pel Papa.