El primer viatge per començar el treball apostòlic de l'Opus Dei a Catalunya el va realitzar sant Josepmaria acompanyat del beat Álvaro del Portillo el 30 de desembre del 1939, que era dissabte. Van arribar a Barcelona a primera hora amb el tren nocturn procedent de Saragossa i aquella mateixa nit agafarien un tren amb destinació a València, on ja hi havia un grup de fidels de l'Opus Dei.
Però què vol dir iniciar la tasca apostòlica? Què és el que va començar a Catalunya ara fa 75 anys? Acabada la guerra civil, sant Josepmaria va reprendre els cursos de recés, les classes de formació humana i cristiana, que tenien lloc bàsicament a Madrid i a poques ciutats més. Era necessari expandir el treball evangelitzador i sant Josepmaria volgué que es comencés de seguida a Barcelona.
Era necessari expandir el treball evangelitzador i sant Josepmaria volgué que es comencés de seguida a Barcelona
Per això van fer aquest viatge –i d'altres a Saragossa o Bilbao, per exemple- amb la idea de trobar-se amb estudiants universitaris que ja coneixien. Els explicaven que es pot cercar una vida cristiana plena en les activitats quotidianes i els animaven al seu torn a portar nous amics.
Entre d'altres persones, aquell diumenge van contactar amb l'Alfons Balcells, un jove que estava acabant la carrera de medicina i que ja havia assistit a un curs de recés predicat per sant Josepmaria uns mesos abans a València.
Alfons Balcells explica a les seves memòries la impressió que el causà sant Josepmaria: "La simpatia del pare Escrivà, l'atractiu humà i la seva cultura, l'amor patent que tenia a la llibertat, combinat tot amb una fe i una sinceritat que cridaven l'atenció, no solia deixar ningú indiferent. Era una persona humanament molt atractiva, cert, però no imposava, sinó que demostrava contínuament un respecte absolut per l'interlocutor, per les seves idees i plantejaments" [1].
També recorda una estona que va compartir amb el beat Álvaro aquell 30 de desembre: "Cap a les dotze ens vam escapar una estona ambdós, Álvaro i jo, fins al Tibidabo, i des d'aquella alçada vam fer -va dir ell, i jo assentia- alguna consideració espiritual i apostòlica sobre la tasca que 'ens' esperava a Barcelona".
Aquell 30 de desembre no era la primera vegada que sant Josepmaria trepitjava terres catalanes, però era la primera vegada que ho feia amb l'objectiu d'impulsar aquí la labor de l'Opus Dei. Dos anys abans, durant la guerra civil, sant Josepmaria havia estat unes setmanes a Barcelona en una estada forçosa a l'espera del moment propici per a iniciar el pas dels Pirineus, que es convertiria en una aventura duríssima. Aquells dies del 1937 van ser el que podríem anomenar la prehistòria de la tasca apostòlica de l'Opus Dei a Catalunya amb l'oració, el sacrifici i les freqüents caminades de sant Josepmaria per Barcelona.
[1] Balcells, Alfons. Memòria ingènua. La Formiga d'Or. Barcelona, 2005. pp. 88-89