«Monsenyor Romero va ser un home de Déu»

Mons. Joaquín Alonso, prevere de l’Opus Dei, recorda la trobada de Mons. Romero amb sant Josepmaria, el 1974, ocasió en la qual va poder tractar el futur beat.

Entrevista realitzada per Rodrigo Ayude (Roma, 18 de maig de 2015)

Mons. Joaquín Alonso (Sevilla, 1929), llicenciat en Dret i doctor en Dret Canònic, va conviure amb sant Josepmaria a Roma i treballa des de fa anys al costat del prelat de l'Opus Dei. Porta 62 anys a la capital italiana, on a més és Consultor Teòleg de la Congregació per a les Causes dels Sants. En aquesta entrevista parla de Mons. Óscar Romero, qui serà beatificat el proper 23 de maig a San Salvador (link al website de la beatificació).

-Mons. Alonso, com va conèixer al futur beat Óscar Romero?

-El vaig conèixer a Roma, el 1974. El 30 d'octubre d'aquell any va venir a Roma -no era la primera vegada- i sant Josepmaria, que el rebé uns dies després, el 8 de novembre, em va demanar que l'atengués. Mons. Romero havia estat nomenat bisbe de Santiago de María, a El Salvador, uns dies abans d'emprendre el viatge.

Mons. Romero em va comentar que aquest viatge a la Ciutat Eterna era providencial, ja que li estava ajudant a sortir de l'ambient habitual, a prendre una mica de distància i a veure des d'altres horitzons el petit món, deia, que li pesava. Ell sentia la càrrega de la responsabilitat que suposava la seva nova seu episcopal, i necessitava sentir-se escoltat i animat.

Fotografia on Mons. Romero va escriure: Bendigo con cariño de pastor y amigo al "Opus Dei" en nuestra archidiócesis. Afectísimo: + O. Romero, arzobispo. 25-III-1979

-Guarda algun record d'aquestes dates?

-Per a mi aquesta visita va suposar una oportunitat de parlar amb Mons. Romero durant molt de temps i a fons. Van ser converses fraternes i molt sacerdotals. Entre altres coses, Mons. Óscar Arnulfo Romero em va comentar que, des de principi dels anys 60, tenia direcció espiritual amb un sacerdot de l'Opus Dei, mn. Juan Aznar, que va morir el març del 2004.

Més endavant vaig conèixer alguns detalls d'aquest tracte amb mn. Juan Aznar. Per exemple, en una carta de 1970 li havia confiat: "Ningú més que vostè mateix comprèn la meva ànima" i, en 1973, el va felicitar el Nadal: "No oblido mai les seves sàvies orientacions". El beat Óscar Romero era un sacerdot agraït, i em vaig emocionar quan vaig saber que havia mort precisament mentre celebrava l'Eucaristia, l'acció de gràcies per excellència.

-Com va ser la trobada de Mons. Romero amb sant Josepmaria?

-Sant Josepmaria el va rebre el 8 de novembre. La conversa es va estendre gairebé una hora i, en acabar, Mons. Romero em va confiar que aquesta trobada li havia deixat profundament impressionat. Em va dir que s'havia sentit confortat en la fe per sant Josepmaria i que el fundador de l'Opus Dei l'havia abraçat, fent-li sentir-se estimat i acompanyat. Mons. Romero va anomenar "home de Déu" sant Josepmaria i va aprofitar la trobada per convidar-lo a visitar Amèrica Central, cosa que va realitzar-se el 1975.

Mons. Romero també va saludar en aquell viatge el beat Pau VI, i li va alegrar escoltar unes paraules d'alè per part seva. Després, em va dir que aquest viatge li recordava els seus primers anys de sacerdoci i el considerava com un regal de Déu.

-Continuà aquest tracte en els anys successius?

-Recordo que el 26 juny de 1978 -tercer aniversari de la marxa al Cel de sant Josepmaria- va venir a celebrar la Santa Missa a la cripta de Santa Maria de la Pau, on llavors reposaven les restes mortals del fundador. Jo el vaig assistir, juntament amb Mons. Francesc Vives. Va pronunciar una homilia breu plena d'afecte i agraïment vers sant Josepmaria, assenyalant que, des del primer moment en què s'havien conegut, es va sentir atès com un germà. Paraules que va deixar escrites també en una carta.

Això va tenir lloc, com he dit, el 1978, un any després que Mons. Romero hagués estat nomenat arquebisbe de San Salvador. Llavors, com va comentar públicament, era un altre sacerdot de l'Opus Dei, Mons. Fernando Sáenz Lacalle, qui l'acompanyava espiritualment.

-Què va pensar en saber de la seva mort?

-La tràgica notícia em va causar una gran emoció i, al mateix temps, em va sorgir el desig d'acompanyar-lo amb l'oració i de recórrer a la seva intercessió per demanar-li per l'Església a Amèrica Llatina. També va ser un motiu d'agraïment al Senyor, ja que m'ha donat l'oportunitat de conèixer personalment a aquest home de Déu.

Rodrigo Ayude