”No feia ni vint minuts que havia sortit la meva filla de casa quan vaig rebre una trucada telefònica. Em deien que no asseguraven que ella arribés amb vida a l’hospital ja que la traslladaven després d’un greu atropellament. Després vaig saber que, en sortir al carrer, s’havia entretingut amb unes veïnes meves i un cotxe es va precipitar sobre la vorera i la va aixafar contra la paret.
Només penjar el telèfon, vaig agafar una estampa de sant Josepmaria, me la vaig estrènyer contra el pit i li vaig dir: “Pare, mai m’has fallat i ara tampoc; canvio la meva vida per la de la meva filla, salva-la”. I vaig començar a resar-li l’oració.
Malgrat que els tres primers dies va estar en una situació crítica i van haver d’operar-la, la meva filla ja és a casa i fa una vida normal. No deixo de donar-li gràcies a Déu i a sant Josepmaria pel que considero un favor rebut”.
M. C. C.