“L’amor net entre un home i una dona”

Admira la bondat del nostre Pare Déu: no t'omple de goig la certesa que la teva llar, la teva família, el teu país, que estimes amb bogeria, són matèria de santedat? (Forja, 689)

I ara, fills i filles, deixeu que em deturi en un altre aspecte -particularment entranyable- de la vida ordinària. Em refereixo a l’amor humà, a l’amor net entre un home i una dona, al prometatge, al matrimoni. He de dir un altre cop que aquest sant amor humà no és res que sigui permès, tolerat, al costat de les veritables activitats de l’esperit, tal com es podria insinuar en els falsos espiritualismes al·ludits abans. Ja fa prop de quaranta anys que predico tot el contrari, de paraula i per escrit, i aquells qui no ho comprenien sembla que ja comencen a entendre-ho.

L’amor que porta al matrimoni i a la família, pot ser també un camí diví, vocacional, meravellós, canal per a una completa dedicació al nostre Déu. Feu les coses amb perfecció, us he recordat, poseu amor en les petites activitats de la jornada, descobriu -hi insisteixo- aquest quelcom diví, que s’amaga en els detalls. Tota aquesta doctrina troba un lloc especial en l’espai vital, on s’encasta l’amor humà. (Converses amb Mons. Escrivà de Balaguer, 121)

Rebre missatges per correu electrònic

email