Estimats germans i germanes, bon dia!

Al credo, a través del qual cada diumenge fem la nostra professió de fe, afirmem: «Confesso que hi ha un sol baptisme per al perdó dels pecats». És l'única referència a un sagrament en tot el Credo. En efecte, el baptisme és la «porta» de la fe i de la vida cristiana. Jesús Ressuscitat va deixar als Apòstols aquesta consigna: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran» (Mc 16, 15-16). La missió de l'Església és evangelitzar i perdonar els pecats a través del sagrament baptismal. Però tornem a les paraules del credo. L'expressió es pot dividir en tres punts: «confesso», «un sol baptisme», «per al perdó dels pecats».

"El primer aniversari és el naixement a la vida i el segon aniversari és el naixement a l'Església"

«Confesso». Què vol dir això? És un terme solemne que mostra la gran importància de l'objecte, és a dir, del baptisme. En efecte, pronunciant aquestes paraules afirmem la nostra autèntica identitat de fills de Déu. El baptisme és en certa manera el carnet d'identitat del cristià, el certificat de naixement i el certificat de naixement a l'Església. Tots vosaltres sabeu el dia que vau néixer i celebreu l'aniversari, oi? Tots nosaltres celebrem l'aniversari. Us faig una pregunta, que ja he fet en altres ocasions, però la faig un cop més: qui de vosaltres recorda la data del baptisme? Alceu la mà: sou pocs (i no ho pregunto als bisbes per no fer-los passar vergonya...). Però fem una cosa: avui, quan torneu a casa, pregunteu quin dia heu estat batejats, cerqueu-ho, perquè aquest és el segon aniversari. El primer aniversari és el naixement a la vida i el segon aniversari és el naixement a l'Església. Ho fareu? És una tasca per fer a casa: cercar el dia que vaig néixer per a l'Església, i donar gràcies al Senyor perquè el dia del baptisme ens va obrir la porta de la seva Església. Alhora, la nostra fe en el perdó dels pecats està lligada al baptisme. El sagrament de la penitència o confessió és, en efecte, com un «segon baptisme», que remet sempre al primer per consolidar-lo i renovar-lo. En aquest sentit el dia del nostre baptisme és el punt de partida d'un camí bellíssim, un camí vers Déu que dura tota la vida, un camí de conversió que està contínuament sostingut pel sagrament de la penitència. Penseu en això: quan anem a confessar-nos de les nostres debilitats, dels nostres pecats, anem a demanar el perdó de Jesús, però anem també a renovar el baptisme amb aquest perdó. I això és bonic, és com celebrar el dia del baptisme en cada confessió. Per tant, la confessió no és una sessió en una sala de tortura, sinó que és una festa. La confessió és per als batejats, per a tenir net el vestit blanc de la nostra dignitat cristiana.

Segon element: «un sol baptisme». Aquesta expressió remet a l'expressió de sant Pau: «Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme» (Ef 4, 5). La paraula «baptisme» significa literalment «immersió» i, en efecte, aquest sagrament constitueix una immersió espiritual autèntica en la mort de Crist, de la qual es ressuscita amb Ell com a criatures noves (cf. Rm 6, 4). Es tracta d'un bany de regeneració i d'il·luminació. Regeneració perquè realitza aquest naixement de l'aigua i de l'Esperit, sense el qual ningú pot entrar al regne del Cel (cf. Jn 3, 5). Il·luminació perquè, a través del baptisme, la persona humana s’omple de la gràcia de Crist, «llum veritable que il·lumina tot home» (Jn 1, 9) i expulsa les tenebres del pecat. Per això, en la cerimònia del baptisme es dóna als pares una espelma encesa, per significar aquesta il·luminació, el baptisme ens il·lumina des de dins amb la llum de Jesús. En virtut d'aquest do, el batejat és cridat a esdevenir ell mateix «llum» -la llum de la fe que ha rebut- per als germans, especialment per a aquells que són en les tenebres i no entreveuen espurnes de resplendor en l'horitzó de la vida.

Podem preguntar-nos: el baptisme, per a mi, és un fet del passat, aïllat en una data, aquesta que avui vosaltres cercareu, o una realitat viva respecte al meu present, en tot moment? Et sents fort, amb la força que et dóna Crist amb la seva mort i la seva resurrecció? O et sents abatut, sense força? El baptisme dóna força i dóna llum. Et sents il·luminat amb aquesta llum que ve de Crist? Ets home o dona de llum? O ets una persona fosca, sense la llum de Jesús? Cal prendre la gràcia del baptisme, que és un do, i arribar a ésser llum per a tots.

Finalment, una referència breu al tercer element: «per al perdó dels pecats». En el sagrament del baptisme es perdonen tots els pecats, el pecat original i tots els pecats personals, com també totes les penes del pecat. Amb el baptisme s'obre la porta a una novetat efectiva de vida que no és aclaparada pel pes d'un passat negatiu, sinó que gaudeix ja de la bellesa i la bondat del regne del Cel. Es tracta d'una intervenció poderosa de la misericòrdia de Déu en la nostra vida, per salvar-nos. Aquesta intervenció salvífica no treu a la nostra naturalesa humana la seva debilitat -tots som febles i tots som pecadors- i no ens treu la responsabilitat de demanar perdó cada vegada que ens equivoquem. No puc batejar-me més d'una vegada, però puc confessar-me i renovar així la gràcia del baptisme. És com si fes un segon baptisme. El Senyor Jesús és molt bo i mai no es cansa de perdonar. Fins i tot quan la porta que ens va obrir el baptisme per entrar a l'Església es tanca una mica, a causa de les nostres debilitats i els nostres pecats, la confessió la torna a obrir, precisament perquè és com un segon baptisme que ens perdona tot i ens il·lumina per seguir endavant amb la llum del Senyor. Seguim endavant així, joiosos, perquè la vida s'ha de viure amb l'alegria de Jesucrist, i això és una gràcia del Senyor.