Estimats germans i germanes, bon dia!
Es veu que avui, amb aquest mal dia, vosaltres heu estat valents: felicitats!
«Crec en l'Església, una, santa, catòlica...». Avui ens aturem a reflexionar sobre aquesta nota de l'Església: diem catòlica, és l'Any de la catolicitat. Primer de tot: què significa catòlic? Deriva del grec «kath'olòn» que vol dir «segons el tot», la totalitat. En quin sentit aquesta totalitat s'aplica a l'Església? En quin sentit nosaltres diem que l'Església és catòlica? Diria que amb tres significats fonamentals.
“L'Església és catòlica perquè és l'espai, la casa on se'ns anuncia tota sencera la fe, en la qual la salvació que ens ha portat Crist s'ofereix a tots”
1. El primer. L'Església és catòlica perquè és l'espai, la casa on se'ns anuncia tota sencera la fe, en la qual la salvació que ens ha portat Crist s'ofereix a tots. L'Església ens fa trobar la misericòrdia de Déu que ens transforma perquè en ella és present Jesucrist, que li dóna la veritable confessió de fe, la plenitud de la vida sacramental, l'autenticitat del ministeri ordenat. A l'Església cada un de nosaltres troba tot el que cal per creure, per viure com a cristians, per arribar a ser sants, per caminar a cada lloc i en cada època.
Per posar un exemple, podem dir que és com en la vida de família; a la família a cadascú se'ns dóna tot el que ens permet créixer, madurar, viure. No es pot créixer sol, no es pot caminar sol, aïllat, sinó que es camina i es creix en una comunitat, en una família. I així és a l'Església! A l'Església podem escoltar la Paraula de Déu, segurs que és el missatge que el Senyor ens ha donat, a l'Església podem trobar el Senyor als sagraments, que són les finestres obertes a través de les quals se'ns dóna la llum de Déu, els rierols dels que prenem la vida mateixa de Déu, a l'Església aprenem a viure la comunió, l'amor que ve de Déu. Cada un de nosaltres pot preguntar-se avui: com visc jo a l'Església? Quan vaig a l'església, és com si anés a l'estadi, a un partit de futbol? És com si fos al cinema? No, és una altra cosa. Com vaig jo a l'església? Com acullo els dons que l'Església m'ofereix, per créixer, per madurar com a cristià? Participo en la vida de comunitat o vaig a l'església i em tanco en els meus problemes aïllant-me de l'altre? En aquest primer sentit l'Església és catòlica, perquè és la casa de tots. Tots són fills de l'Església i tots són a aquella casa.
2. Un segon significat: l'Església és catòlica perquè és universal, està difosa arreu del món i anuncia l'Evangeli a cada home i a cada dona. L'Església no és un caprici, no es refereix només a alguns. L'Església no té tancaments, és enviada a la totalitat de les persones, a la totalitat del gènere humà. I l'única Església és present també en les parts més petites d'ella. Cadascú pot dir: a la meva parròquia és present l'Església catòlica, perquè també ella és part de l'Església universal, també ella té la plenitud dels dons de Crist, la fe, els sagraments, el ministeri, està en comunió amb el bisbe, amb el Papa i està oberta a tothom, sense distincions. L'Església no està només a l'ombra del nostre campanar, sinó que abraça una vastitud de gents, de pobles que professen la mateixa fe, es nodreixen de la mateixa eucaristia, són servits pels mateixos pastors. ¡Sentir-se en comunió amb totes les Esglésies, amb totes les comunitats catòliques petites o grans en el món! És bonic això! I després, sentir que tots estem en missió, petites o grans comunitats, tots hem d'obrir les nostres portes i sortir per l'Evangeli. Aleshores, demanem-nos: què faig jo per comunicar als altres l'alegria de trobar el Senyor, l'alegria de pertànyer a l'Església? Anunciar i testimoniar la fe no és un assumpte d’uns pocs!, es refereix també a mi, a tu, a cada un de nosaltres!
“Sentir que tots estem en missió, petites o grans comunitats, tots hem d'obrir les nostres portes i sortir per l'Evangeli”
3. Un tercer i últim pensament: l'Església és catòlica perquè és la «casa de l'harmonia» on unitat i diversitat saben conjugar-se juntes per ser riquesa. Pensem en la imatge de la simfonia, que vol dir acord, i harmonia, diversos instruments sonen junts, cada un manté el seu timbre inconfusible i les seves característiques de so harmonitzen sobre alguna cosa en comú. A més està qui guia, el director, i en la simfonia que s'interpreta tots toquen junts en «harmonia», però no se suprimeix el timbre de cada instrument, la peculiaritat de cada un, més encara, es valoritza al màxim.
És una bella imatge que ens diu que l'Església és com una gran orquestra en la qual existeix varietat. No tots som iguals ni hem de ser-ho. Tots som diferents, diferents, cadascun amb les pròpies qualitats. I això és el que és bell de l'Església: cadascú aporta allò seu, allò que Déu li ha donat, per enriquir els altres. I entre els components hi ha aquesta diversitat, però és una diversitat que no entra en conflicte, no es contraposa, és una varietat que es deixa fondre en harmonia per l'Esperit Sant; és Ell el veritable «mestre», ell mateix és harmonia. I aquí demanem-nos: a les nostres comunitats, vivim l'harmonia o ens barallem? A la meva comunitat parroquial, en el meu moviment, on jo formo part de l'Església, hi ha xafarderies? Si hi ha enraonies no existeix harmonia, sinó baralla. I aquesta no és l'Església. L'Església és l'harmonia de tots: mai xerrar malament un de l’altre, mai barallar-se! ¿Acceptem l'altre; acceptem que hi hagi una justa diversitat, que aquest sigui diferent, que aquest pensi d'una manera o altra –amb la mateixa fe es pot pensar de manera diversa– o tendim a uniformar-ho tot? La uniformitat mata la vida. La vida de l'Església és diversitat, i quan volem posar aquesta uniformitat sobre tots matem els dons de l' Esperit Sant. Preguem a l'Esperit Sant, que és precisament l'autor d'aquesta unitat en la diversitat, d'aquesta harmonia, perquè ens faci cada vegada més «catòlics», o sigui, en aquesta Església que és catòlica i universal. Mercès.