Estimats germans i germanes, bon dia! Avui torno un cop més a l'afirmació «crec en la resurrecció de la carn». Es tracta d'una veritat no senzilla i en absolut òbvia, perquè vivint immersos en aquest món, no és fàcil comprendre les realitats futures. Però l'Evangeli ens il·lumina: la nostra resurrecció està estretament relacionada amb la resurrecció de Jesús. El fet que Ell va ressuscitar és la prova que hi ha la resurrecció dels morts. Desitjaria, doncs, presentar alguns aspectes referits a la relació entre la resurrecció de Crist i la nostra resurrecció. Ell va ressuscitar i perquè Ell va ressuscitar també nosaltres ressuscitarem.

Primer de tot, la Sagrada Escriptura conté un camí vers la fe plena en la resurrecció dels morts. Aquesta s'expressa com a fe en Déu creador de tot l'home -ànima i cos-, i com a fe en Déu alliberador, el Déu fidel a l'Aliança amb el seu poble. El profeta Ezequiel, en una visió, contempla els sepulcres dels deportats que tornen a obrir-se i els ossos secs que tornen a viure gràcies a la infusió d'un esperit vivificant. Aquesta visió expressa l'esperança en la futura «resurrecció d'Israel», és a dir, en el renaixement del poble derrotat i humiliat (cf. Ez 37, 1-14).

Jesús, en el Nou Testament, mena a la seva realització aquesta revelació i vincula la fe en la resurrecció a la seva persona. Diu: «Jo sóc la resurrecció i la vida» (Jn 11, 25). En efecte, Jesús Senyor serà qui ressuscitarà el darrer dia aquells que hagin cregut en Ell. Jesús va venir entre nosaltres, es va fer home com nosaltres en tot, menys en el pecat; d'aquesta manera ens prengué en el seu camí de retorn al Pare. Ell, el Verb encarnat, mort per nosaltres i ressuscitat, dóna als deixebles l'Esperit Sant com a bestreta de la plena comunió en el seu regne gloriós, que esperem vigilants. Aquesta espera és la font i la raó de la nostra esperança: una esperança que, si es conrea i es custodia -la nostra esperança, si nosaltres la cultivem i la custodiem- esdevé llum per il·luminar la nostra història personal i també la història comunitària. Recordem sempre: som deixebles d'Aquell que va venir, que ve cada dia i vindrà al final. Si aconseguíssim tenir més present aquesta realitat, estaríem menys cansats de la quotidianitat, menys presoners de l'efímer i més disposats a caminar amb cor misericordiós pel camí de la salvació.

La resurrecció de tots nosaltres tindrà lloc l'últim dia, al final del món, per obra de l'omnipotència de Déu, que restituirà la vida al nostre cos reunint amb l'ànima en virtut de la resurrecció de Jesús.

Un altre aspecte: què significa ressuscitar? La resurrecció de tots nosaltres tindrà lloc l'últim dia, al final del món, per obra de l'omnipotència de Déu, que restituirà la vida al nostre cos reunint amb l'ànima en virtut de la resurrecció de Jesús. Aquesta és l'explicació fonamental; perquè Jesús va ressuscitar, nosaltres ressuscitarem, nosaltres tenim l'esperança en la resurrecció perquè Ell ens va obrir la porta a aquesta resurrecció. I aquesta transformació, aquesta transfiguració del nostre cos es prepara en aquesta vida per la relació amb Jesús, en els sagraments, especialment en l'eucaristia. Nosaltres, que en aquesta vida ens hem alimentat amb el seu cos i la seva sang, ressuscitarem com Ell, amb Ell i per mitjà d'Ell. Com Jesús va ressuscitar amb el seu mateix cos, però no va tornar a una vida terrenal, així nosaltres ressuscitarem amb els nostres cossos, els quals seran transfigurats en cossos gloriosos. Això no és una mentida! Això és veritat. Nosaltres creiem que Jesús va ressuscitar, que Jesús és viu en aquest moment. Però vosaltres creieu que Jesús és viu? I si Jesús és viu, penseu que ens deixarà morir i no ens ressuscitarà? No! Ell ens espera, i perquè Ell va ressuscitar, la força de la seva resurrecció ens ressuscitarà tots nosaltres.

Un últim element: en aquesta vida ja tenim en nosaltres una participació en la resurrecció de Crist. Si és veritat que Jesús ens ressuscitarà al final dels temps, és també veritat que, en cert sentit, amb Ell ja hem ressuscitat. La vida eterna comença ja en aquest moment, comença durant tota la vida, que està orientada cap a aquest moment de la resurrecció final. I ja som ressuscitats, en efecte, mitjançant el baptisme, som integrats a la mort i resurrecció del Crist i participem en la vida nova, que és la seva vida. Per tant, a l'espera de l'últim dia, tenim en nosaltres una llavor de resurrecció, com anticipació de la resurrecció plena que rebrem en herència. Per això, també el cos de cada un de nosaltres és ressonància d'eternitat; per tant, sempre s'ha de respectar i, sobretot, respectar i estimar la vida dels qui pateixen perquè sentin la proximitat del regne de Déu, de la condició de vida eterna vers la qual caminem. Aquest pensament ens dóna esperança: som de camí cap a la resurrecció. Veure Jesús, trobar Jesús: aquesta és la nostra joia! Serem tots junts -no aquí a la plaça de Sant Pere, sinó en un altre lloc- joiosos amb Jesús. Aquest és el nostre destí!