- "Ens va encarregar que féssim una Universitat i aquí la té!".
- "No t'he demanat que facis una Universitat, sinó que et facis sant fent una universitat".
Amb aquestes paraules, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer va corregir Eduardo Ortiz de Landázuri, metge i un dels primers impulsors de la Clínica Universitària de Navarra , quan encara aquesta institució feia els seus primers passos.
La Clínica que sorgí a la Universitat de Navarra ocupa ara a 2.000 professionals i celebra el seu 50è aniversari. Una data rodona que serveix per fer balanç.
En aquest temps, s'han elaborat més de 600.000 consultes clíniques i, cada any, s'atenen 70.000 pacients en alguna de les 35 especialitats que s'ofereixen.
Altres dades -com les 192.000 consultes i 11.500 intervencions quirúrgiques anuals o els 300 llits per a pacients- ens donen una idea del volum d'aquesta iniciativa.
En la celebració de l'aniversari, el rector de la Universitat, Ángel J. Gómez-Montoro, va recordar els primers anys de camí de la Clínica: "Aquells pioners, impulsats pel fundador de la Universitat de Navarra, es van llançar a començar la Clínica. Feia falta valor".
I l'actual Director General, José Andrés Gómez Cantero, completà el record amb el compromís futur, "perquè cinquanta anys més tard, els dos mil professionals que represento tenim el compromís de seguir millorant, especialment, el compromís amb cada pacient i amb la societat".
MOLT MÉS QUE LA SALUT
La Clínica Universitària de Navarra insisteix que el centre de tota la seva activitat és únic i no canvia: el pacient i la seva dignitat. Per això, en aquests 50 anys el que millor reflecteix l'empremta que aquest centre ha deixat en la vida de tantes persones són les històries.
Aquests vídeos són set testimonis de pacients que han passat per la Clínica i han recuperat molt més que la salut:
Verónica explica la seva recuperació, a l'edat de 12 anys, d'un osteosarcoma. Ara, es prepara per exercir la Medicina al costat del metge que la va operar de petita. Vol ser capaç de donar allò que rebé.
Elmo no podia caminar 300 metres sense parar-se a descansar després d’haver caminat poc. Ara fa el que més li agrada –treballar- i celebra sempre dos aniversaris: el dia del seu naixement i el dia en què li trasplantaren el cor.
Pedro era ciclista professional. Va romandre ingressat a la Clínica gairebé un mes, després de patir una caiguda greu al Giro d'Itàlia i ser sotmès a diverses operacions reconstructives. Ha perdut el ciclisme, però ha descobert la família.
Després de dos anys esperant un embaràs, al cap de cinc mesos de gestació a la Beatriz li van diagnosticar un càncer de mama. Sense rendir-se, lluità per superar la malaltia i tenir el seu fill: "Comences a ser mare abans de portar-lo al món".
Si José María volia viure, la seva filla havia de cedir-li un òrgan. "Però ell ha viscut ja la seva vida!", li deien a l’Ainhoa. "He de fer-ho. És el meu pare i punt", responia. Ara tots dos es veuen i miren el món, cada instant, amb uns altres ulls.
"El nen, des del bressol, em deia amb els ulls: mare, no permetis que em tallin el braç", explica la mare d’en Josué. A la Clínica superà un osteosarcoma i pogué salvar el braç. La Fundació Nens contra el càncer va pagar l'operació.
Professor universitari, va començar amb els primers símptomes de sordesa als 20 anys. Ha recuperat totalment l'audició: "Escolto els ocells, escolto el mar ... sento als meus quatre fills".
EL QUE TÉ PAMPLONA
Dues coses atrauen molts pacients a la Clínica: la professionalitat dels metges i la humanitat dels seus treballadors.
Els primers compten amb una extensa formació, es dediquen també a ensenyar la medicina a la Universitat de Navarra, i compten amb les tecnologies més avançades (PET, robot Da Vinci, etcètera).
Les infermeres i el personal de servei sumen 900 treballadors, una xifra que mostra que el benestar del pacient forma part de la curació. "La cuina o la bugaderia també intervenen en la curació del pacient", assenyalen els encarregats.
Així ho demostren els 800 menús i els 3.200 quilos de roba que es preparen cada dia. És una cosa que va deixar clara sant Josepmaria quan posposà la inauguració d'aquest centre -prevista el 1961- perquè aquests serveis encara no funcionaven.
S'atenen tant pacients de la xarxa sanitària pública, com els privats o els que hi van a través d'una asseguradora. L'any passat la clínica va ingressar 164 milions d'euros, però al ser un centre sense ànim de lucre "el 100% del que es guanya es reinverteix en equipament, formació i reformes", assegura Nicolás García, el director mèdic del centre.
La Facultat de Medicina, el centre investigador CIMA i la Clínica aconsegueixen que els metges que hi treballen basin la seva activitat en tres tasques: docència, recerca i assistència. "S'investiga pels pacients i per als pacients. S'ensenya sobre els pacients i entorn dels pacients", explica García.
El treball investigador s'ha centrat especialment en quatre àrees: tractaments amb cèl·lules mare, medicina personalitzada, medicina predictiva i bioenginyeria.
La Clínica Universitària de Navarra va celebrar els seus 50 anys amb un concert de música clàssica. La recaptació es destinarà a la Fundació Nens contra el càncer que promou la recerca en oncologia infantil i finança el tractament de nens sense recursos.
Web especial amb motiu dels 50 anys de la Clínica Universitària de Navarra.