"Celebrem aquesta Santa Eucaristia amb el desig d'agrair a Déu els 50 anys del servei prestat des de la Clínica Universitària de Navarra a la societat, i per implorar la benedicció divina sobre els qui hi treballen i sobre els qui hi cerquen recuperar la salut". Amb aquestes paraules el bisbe, prelat de l'Opus Dei i Gran Canceller de la Universitat de Navarra, monsenyor Xavier Echevarría, s’adreçà en l’homilia a les més de 3.000 persones que participaven en la Santa Missa de celebració del cinquantenari que enguany compleix la Clínica.
El Prelat va definir el poliesportiu –lloc escollit per la celebració eucarística- com un marc singular. "Es tracta -va descriure- d'unes instal·lacions destinades a l'esport, és a dir, a realitzar una activitat de descans alegre i sa, que, alhora que entona el cos, pot encendre l'ànima, quan ajuda a crear i desenvolupar entre els participants vincles d'amistat que acosten a Déu". Com a edifici integrat a la Universitat, monsenyor Echevarría s'ha referit a les paraules de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer qui, en una homilia oferta en aquest mateix campus el 1967 va assegurar: "La nostra Missa té lloc en l'entorn de la feina de cada dia: un àmbit d'estudi i investigació, de fraternitat i vida saludable".
La celebració eucarística va estar concelebrada pel vicari general de la Prelatura, Fernando Ocáriz, pel vicari de l'Opus Dei a Espanya i vice gran canceller de la Universitat de Navarra, Ramón Herrando, pel vicari de l'Opus Dei de la Delegació de Pamplona, Rafael Salvador, i pel director de Capellania de la Clínica Universitària de Navarra, Narciso Sánchez.
Autoritats i professionals
Entre els participants en la celebració eucarística cal destacar la presència de la delegada del Govern, Carmen Alba, l'alcalde de Pamplona, Enrique Maya, i del conseller d'Educació del Govern de Navarra, José Iribas. Per part de la Universitat de Navarra van assistir-hi el rector, Ángel J. Gómez-Montoro, la Comissió Permanent, constituïda per tots els seus vicerectors, així com els membres del Consell de Direcció de la Clínica Universitària de Navarra, encapçalat pel seu director general, José Andrés Gómez Cantero, el director mèdic, doctor Nicolás García, la subdirectora, doctora Esperanza Lozano, el subdirector, doctor Jorge Quiroga, la directora d'Infermeria, Carmen Rumeu i el director d'Operacions, Iñigo Goenaga.
El Gran Canceller es va adreçar especialment a tots els professionals d'aquesta institució –amb qui, a la tarda del dissabte, ja va tenir una tertúlia al mateix lloc- per subratllar la fi última de la seva tasca basada en la superació diària, en l'alleugeriment del sofriment dels malalts i en l'elevació del seu treball en ofrena a Déu.
Monsenyor Echevarría, en aquest sentit, va dir que "atendre els malalts amb caritat cristiana i oferir-los els remeis a l’abast ha estat sempre un tret distintiu dels deixebles de Jesucrist". Va recordar així les paraules del beat Joan Pau II: "L'Església, que neix del misteri de la redempció a la Creu de Crist, està obligada a cercar l’encontre amb l'home, de manera particular en el camí del seu patiment. En aquest encontre l'home esdevé el camí de l'Església, i aquest és un dels camins més importants".
Especial sol·licitud envers els malalts
Durant l’homilia també va tenir un especial i constant record a la figura de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer com a principal impulsor de la creació de la Clínica. Destacant que, en la seva tasca de posar en relleu en el món la figura de Jesucrist com el Bon Pastor de tots ( Jn 10, 11), el fundador de l'Opus Dei, des dels començaments de l'Obra, "va mostrar una especial sol·licitud vers els malalts".
Per altra banda, monsenyor Echevarría va al·legar que "no hi ha existència cristiana sense Creu" i va evocar els inicis del sacerdoci de sant Josepmaria, a qui va descriure "passant moltes hores a la capçalera dels malalts, acompanyant-los i consolant-los en el dolor, posant a la seva disposició el seu calor humà i el do preciós dels sagraments. Veia en ells la figura amable i sofrent de Crist, carregat amb les nostres penes i sofriments, i sentia ànsies d'alleujar Crist, a qui veia en els malalts".
En l'homilia també es va referir a la fundació de l'Opus Dei, el 1928, per Josepmaria Escrivà, "com a camí de santificació en el treball professional i en les circumstàncies quotidianes del cristià". Fidel a aquest esperit, el Sant "va engegar -entre moltes activitats apostòliques- la Universitat de Navarra: una iniciativa civil, imbuïda de l'esperit cristià, duta a terme per homes i dones que estimen apassionadament el món en què viuen i que, per amor al món, miren d’aportar el millor que posseeixen: la seva capacitació científica, humanista i tècnica, l’afany de servei, i el goig de la fe, l'alegria d'haver trobat Jesucrist".
Va assenyalar la preferència del fundador de l'Obra pels pacients i les paraules del Sant quan, en la tasca de consolidació de l'Opus Dei, va haver de retallar la freqüència de les visites als malalts. "Sant Josepmaria va escriure llavors:" El meu Jesús no vol que el deixi, i em va recordar que Ell està clavat en un llit de l'hospital... ". Potser per això, va posar particular esforç en que una de les primeres Facultats de la Universitat de Navarra fos la de Medicina, i en que comptés amb una clínica universitària, encara que era ben conscient de la ingent dificultat que suposava tirar endavant aquest projecte".
Agraïment a impulsors i treballadors
Durant la predicació, el Gran Canceller va recordar amb agraïment els primers impulsors de la Clínica Universitària de Navarra, i, especialment, "el lliurament d'aquelles dones i aquells homes que, amb generosa i total disponibilitat, van fer possible la realització d'aquestes aspiracions de sant Josepmaria, així com la dels que avui continuen la seva tasca".
Una menció especial la va dedicar a algunes persones ja mortes que, d'alguna manera, representen a totes aquelles persones que han contribuït i contribueixen a fer possible la tasca de la Clínica: "Els professors Jiménez Vargas i Ortiz de Landázuri, que van posar tot l’esforç en tirar endavant la Facultat de Medicina i la Clínica, respectivament; la doctora Mari Carmen Adalid i Amelia Fontán, una de les directores, que van contribuir a donar l'impuls inicial a l'Escola d'Infermeres".
Activitat ordinària de la Clínica
La visió del Fundador de la Universitat sobre l'activitat ordinària de la Clínica també va ser descrita com "una ocasió excel·lent perquè cada un, cadascuna, exerciti l'ànima sacerdotal pròpia de tots els cristians", segons va incidir monsenyor Echevarría. El Sant, va recordar el prelat, animava a contemplar la realitat "sense limitar-se als aspectes tècnics, encara que els considerés imprescindibles". Una mirada que "arribava més al fons: a les persones amb les quals treballar, a les quals servir, comprendre, consolar, i guarir".
D'aquí l'especial valoració de sant Josepmaria per la tasca de les infermeres -va destacar el Prelat- "sempre disponibles per atendre els pacients amb una extraordinària preparació professional i un caliu humà. Aquesta professió, en efecte, al mateix temps que requereix gran capacitació tècnica, ofereix moltes ocasions d'exercitar l'ànima sacerdotal".
I va citar paraules del papa Benet XVI quan diu que "la grandesa de la humanitat està determinada essencialment per la relació amb el sofriment i amb qui pateix. Això és vàlid tant per a l'individu com per a la societat. Una societat que no aconsegueix acceptar els qui pateixen i no és capaç de contribuir mitjançant la compassió a que el patiment sigui compartit i suportat també interiorment, és una societat cruel i inhumana".
Va destacar la importància que concedia sant Josepmaria a l'atenció dels malalts "amb ple respecte a la seva dignitat, tant des del punt de vista mèdic com espiritual i humà. Per això, a la Clínica, la cura de la decoració, o els serveis de bugaderia i cuina, són tan importants com els més sofisticats mitjans tècnics al servei de les tasques diagnòstiques o quirúrgiques".
"Fàbrica de ciència i santedat"
Com a màxima que ha de regir el model de la Clínica, monsenyor Echevarría va predicar que "tant la ciència mèdica com l’escalf humà, en un ambient familiar, són importants per alleujar el dolor sempre que sigui possible". I encara que va apreciar el patiment com "un dels tresors de l'home sobre la terra, i no cap mai menysprear-lo", va recordar les paraules de sant Josepmaria quan insistia que "el dolor físic, quan es pot treure, es treu. ¡Prou patiments hi ha a la vida! I quan no es pot treure, s'ofereix".
El Gran Canceller de la Universitat va valorar el mig segle de trajectòria que atresora la Clínica, temps en què, va reconèixer, "ha esdevingut una institució d'avantguarda al servei de la salut". Al mateix temps, va estimar que des d'aquest centre hospitalari, en cada jornada, "s'eleva al Cel una oblació pura i molt grata a Déu, per part de dones i homes, malalts i professionals de la salut, que -cadascú des del seu lloc- donen testimoniatge que ànima sacerdotal i professionalitat laïcal es complementen perfectament".
Va dibuixar la seva visió de la Clínica com la de "una gran fàbrica de ciència i de santedat" i va titllar de "significativa" l’aportació a la millora de l'assistència sanitària, a més de "rellevant" la seva importància per al futur, ja que "els catòlics estem cridats a redescobrir les senderes més adequats per a la nova evangelització de la societat civil, que necessita superar vells models de tecnicismes tancats a l'esperit, per obrir-se plenament al servei de cada home i de tot l'home".
En paraules de sant Josepmaria, el prelat de l'Opus Dei va concloure: "Com fills de Déu, som portadors de l'única flama capaç d'il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l'únic fulgor, en el qual mai no podran donar –se obscuritats, penombres ni ombres".
Per finalitzar l’homilia, el gran canceller va elevar una petició a Santa Maria a qui l'Església invoca com Salut dels malalts, "Salus infirmorum", perquè com a Joan, estimat deixeble de Jesús, "ens ensenyi a descobrir el sentit cristià del dolor i del bon Amor ". Va insistir als presents en la necessitat d'aprendre "a posar Crist al cim de totes les activitats, amb el nostre treball ben acabat, de manera que els seus fruits es vessin amb abundància sobre el món, portant la salut al cos i la salvació al ànima".
Homilia del prelat de l'Opus Dei a la Universitat de Navarra
