La tarda del dimecres 7 de desembre, Benet XVI va encendre l'arbre de Nadal més gran del món. Prèviament, va dir unes paraules:

1."El meu primer desig és (...) que la nostra mirada no s'aturi només en l'horitzó d'aquest món, en les coses materials"

"Abans d'encendre l'arbre voldria expressar tres desitjos (...). Quan el mirem, els nostres ulls es dirigeixen cap amunt, cap al cel, cap al món de Déu. El meu primer desig és, per tant, que la nostra mirada, la de la ment i la del cor, no s'aturi només en l'horitzó d'aquest món, en les coses materials, sinó que sigui d'alguna manera com aquest arbre, que tendeixi cap amunt, que es dirigeixi a Déu. Déu no ens oblida, però també ens demana que no ens oblidem d'Ell".

"L'Evangeli narra que en la nit santa de Nadal una llum embolcallà als pastors, anunciant una gran alegria: el naixement de Jesús, d'Aquell que ens va portar la llum, més encara, d'Aquell que és la llum veritable que il·lumina a tots . El gran arbre que encendré dins de poc (...) il·luminarà amb la seva llum la foscor de la nit".

2. "El segon desig és que ens recordi que també nosaltres necessitem una llum que il·lumini el camí de la nostra vida"

"El segon desig és que ens recordi que també ens cal una llum que il·lumini el camí de la nostra vida i ens doni esperança, especialment en aquesta època en què sentim tant el pes de les dificultats, dels problemes, dels sofriments, i sembla que ens envolta un vel de tenebres. Quina llum, però, pot il·luminar veritablement el nostre cor i donar-nos una esperança ferma i segura? És el Nen que contemplem en el Nadal sant, en un pobre i humil pessebre, perquè és el Senyor que s'atansa a cada un de nosaltres i demana que l’acollim novament en la nostra vida, ens demana que l’estimem, que tinguem confiança en Ell, que sentim la seva presència que ens acompanya, ens sosté i ens ajuda".

3. "L'últim desig es que cada un de nosaltres aporti una mica de llum en els ambients en què viu"

"Però aquest arbre tan gran el formen moltes llums. L'últim desig és que cada un de nosaltres aporti una mica de llum als ambients en què viu: en la família, a la feina, al barri, als pobles, a les ciutats . Que cadascú sigui una llum per a qui té al costat, que deixi de banda l'egoisme que, tan sovint, tanca el cor i porta a pensar només en un mateix, que presti més atenció als altres, que els estimi més. Qualsevol petit gest de bondat és com una llum d'aquest gran arbre: juntament amb les altres llums il·lumina la foscor de la nit, fins i tot de la nit més fosca".