Aclariment preliminar

La Prelatura de l'Opus Dei es regeix per les normes del dret universal de l'Església, i pel seu dret particular: la Constitució apostòlica Ut Sit del 28-XI-1982, per la qual el Papa Joan Pau II va erigir la Prelatura, el Codex Iuris Particularis Operis Dei o Statuta, sancionat pel Pontífex Romà mitjançant la mateixa Constitució apostòlica, i els decrets i altres disposicions que pot donar el Prelat en ús de la potestat de règim que li confereix l'Església (cf. Statuta, n. 125 §§ 1-3)

Textos d'experiències

Des dels primers temps de la vida de l'Opus Dei, sant Josepmaria va voler que es recollissin per escrit experiències de l'apostolat que poguessin ser útils a aquells que vinguessin després. Amb el pas dels anys, a mesura que la tasca apostòlica s'anava estenent pels cinc continents, aquestes experiències s'anaven reunint i sintetitzant.

Van néixer així alguns textos escrits amb diferents títols (Vademècum, Glosses, Experiències) que es proposaven recordar alguns aspectes de l'esperit de l'Opus Dei, il·lustrats de vegades amb textos de sant Josepmaria, i recollir experiències, orientacions pràctiques, formatives, etc. que facilitessin l'atenció pastoral i la formació espiritual dels fidels de la Prelatura i dels socis de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, així com l'impuls de l'apostolat.

Aquestes experiències s'han concebut, per tant, per oferir una ajuda als directors dels Centres de l'Opus Dei i les persones que tenen encomanada una tasca de servei en la formació dels fidels. Es presenten com una contribució pràctica, fruit de l'experiència, que les persones que imparteixen mitjans de formació han de ponderar, per fer-se càrrec del seu abast i valor, i actuar després -com ha de fer sempre un cristià- amb llibertat i responsabilitat personals.

El contingut d'aquests escrits, de vegades, exposen exemples de l'acció apostòlica i pastoral específica de la Prelatura o es refereixen a les característiques de la formació que reben els fidels; altres contenen experiències útils per al compliment de les normes litúrgiques generals de l'Església i algunes orientacions pràctiques per facilitar la pietat personal i col·lectiva.

En tenir un caràcter d'orientació o de transmissió d'experiències, es revisen amb els suggeriments que van arribant de les persones que treballen en les iniciatives d'apostolat en els diferents països. Per això, sense periodicitat fixa, es preparen versions actualitzades per incorporar noves experiències, prescindir d'altres, s’agrupen o divideixen en un o més textos, etc.

Són documents similars als de nombroses organitzacions eclesiàstiques, civils, professionals, etc., que disposen d'orientacions pràctiques per al propi treball i organització, amb destinataris específics. Aquesta finalitat explica que tinguin un àmbit d'ús habitualment restringit, quelcom perfectament lògic i digne de respecte.

Tot i que els aspectes organitzatius són necessaris, els cristians sabem que el veritable impuls apostòlic neix en cadascú de la identificació amb Crist, de qui procura seguir-lo i comportar-se com Ell. L'exemple de sant Josepmaria palesa com, a l'Església, la unió amb Jesucrist es tradueix en una pau i una alegria que es comunica als altres amb l'exemple i amb la paraula; hom contribueix així a estendre el missatge de l'Evangeli -amb la força de l'acció de l'Esperit Sant- per tots els camins de la terra.