La cerimònia, que coincidí amb el 120 aniversari de la inauguració del temple, va ser presidida per Mn. Ignasi Font i concelebraren l'actual rector, Mn. Xavier Argelich, el rector emèrit, Mn. Francesc Perarnau, Mn. Jaume Salas, de la parròquia del Carme i Mn. Rubèn Mestre.
Prop de dues-centes persones —veïns del barri del Raval i de tot Barcelona, així com l'arquitecte que ha dirigit la restauració, Xavier Guitart i l'escultor Etsuro Sotoo, autor de la imatge de sant Josepmaria que es troba en l'església—, van assistir a la cerimònia, en què va cantar el cor de l'església.
Sis segles d'història
Als seus més de sis segles d'història, Montalegre “sempre ha estat un lloc de culte, de formació, de pregària i d'ajut als més necessitats”, va afirmar Mn. Ignasi Font en l'homilia en què va recordar que precisament el 15 d'octubre del 1902 s'inaugurava l'església de Montalegre, construïda per atendre les 2000 persones de la Casa de la Caritat. "Després dels estralls produïts durant la guerra civil, es va haver de restaurar i es va tornar a inaugurar, també un 15 d'octubre, en aquest cas del 1940".
El 1967, després d'uns anys sense culte, l'arquebisbat de Barcelona va confiar Montalegre a l'Opus Dei. A la dècada que va estar tancada, l'església va patir un fort deteriorament: “S'havia de rehabilitar. Es va començar per les obres de més urgència, finançades amb donatius i almoines dels fidels, seguint la tradició d'aquest temple, i es va construir la capella del Santíssim. L'any 1985 es van incorporar a Montalegre la Capella de la Medalla Miraculosa i els locals annexos”, va explicar Mn. Ignasi.
Rehabilitació integral
“Han passat 55 anys i tocava una rehabilitació integral. És la que avui inaugurem. L'objectiu ha estat refer les teulades, consolidar l'edifici i fer sortir les façanes originals, molt malmeses al llarg dels anys per afegits d'altres construccions; així com restaurar els vitralls de gran vàlua, la pintura i tot l'interior, amb nova il·luminació. Esperem que aquest lloc de culte segueixi ajudant molta gent a acostar-se a Déu, fent realitat el que hem llegit avui a l'evangeli: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar” (Mateu 11, 25-30).”
Mn. Font va recordar que moltes persones ha resat a Montalegre, entre ells santa Joaquima de Vedruna, que “va morir aquí, a la Casa de la Caritat”. I també sant Josepmaria, el fundador de l'Opus Dei, que va venir a aquest temple el 28 de novembre de 1972. “Segons el seu costum, primer es va recollir intensament uns minuts a la capella del Santíssim i, a continuació, des del presbiteri, va resar davant la imatge de Santa Maria de Montalegre. I va encoratjar els presents en el seu treball pastoral. A l'Obra fa un temps que pensem com treure partit al 50è aniversari d'aquesta estada del nostre Pare —la del 1972— en aquesta terra.”
“Ho has fet bé”
Al fundador de l'Obra, va afegir el vicari de l'Opus Dei a Catalunya, “li agradava una frase de l'escriptura santa en què Jahvè encarrega al profeta Isaïes: digues al just que ho ha fet bé. Veient les reformes que s'han dut a terme en aquesta església, estic convençut que us dirà una cosa semblant a cadascun dels qui hi heu intervingut. Ho has fet bé, m'alegra comprovar que t'has esforçat a mantenir i a dignificar un edifici destinat al culte, a donar glòria a Déu. En això coincidia Josepmaria Escrivà amb Teresa de Jesús, la festa del qual celebrem avui. La santa d'Àvila va voler que constés a les seves Constitucions que existiria culpa que caldria corregir si alguna tractés sense reverència el referent a l'altar.”
Visitar Jesús
“El Senyor –va continuar Mn. Ignasi Font– espera que el visitem sovint, que passem estones a la seva companyia, sabent que aquesta pràctica —la de pregar al costat de Jesús sagramentat— ens beneficia, en primer lloc, a nosaltres. El mateix Senyor ens ho ha ensenyat a l'Evangeli: és al seu costat on trobarem el descans convenient per a les nostres ànimes (cf. Mateu 11, 25-30), sovint atribolades. El Papa Francesc ens anima a anar, quan estem cansats, a asseure'ns una estona davant del sagrari, a deixar-nos mirar per l'amor infinit i pacient de Jesús, en la seguretat que ens dirà moltes coses al cor (cf. audiència general, 5 -V-2021). Sant Joan Pau II ho havia viscut i ens va transmetre: Quantes vegades he viscut aquesta experiència i hi he trobat força, consol i suport! (Ecclesia d'Eucharistia, 25).”
Déu és un bon pagador!
Mn. Font va agrair la presència “dels descendents, besnets i rebesnets d’aquelles persones que han tingut relació amb l’edificació i vida del temple: arquitectes, Junta de la Casa de Caritat, artistes, músics, religioses, asilats, etc. També la presència dels treballadors que han executat tan acuradament la rehabilitació, i l’ajut de tants benefactors i feligresos que ho han fet possible, estimulats i orientats per un comitè que ha posat dedicació i sacrifici. Gràcies de cor. A la vegada us animo a seguir col·laborant en la labor pastoral i social que es porta a terme en el barri del Raval. Déu és un bon pagador!”
