Res de nou

Els tres últims punts d'aquest capítol (L'apostolat) -que van ser redactats per sant Josepmaria a Burgos- tracten de «la dona en l'apostolat». No vol dir això que ara comenci sant Josepmaria a parlar de l’«apostolat de la dona», ja que el que ve tractant en tots els capítols es refereix, indistintament, a homes i dones.

En rigor i des de la perspectiva en què es situa Camí, sant Josepmaria no té res a dir a les dones que no sigui repetir, allò que ha dit per a tots des del primer punt del llibre. La qual cosa no vol dir que la peculiaritat femenina no doni peu -i de fet n’ha donat- a un tractament de la totalitat de la vida cristiana des de la manera d’ésser pròpia de les dones. Però quan s'està explicant l'Evangeli als cristians, es parla com sant Pau: a homes i dones, a servents i a lliures, a jueus i a grecs.

Per això, aquests tres punts tenen, al meu parer, una singular naturalesa: figuren no com consideració "sectorial" de l'apostolat peculiar fet per les dones -res diuen sobre la matèria-, sinó com una reflexió, tot just incoada, sobre els llocs bíblics que presenten el «grup dels deixebles» com format des dels orígens per «homes i dones» en unitat de comunió amb Jesús i amb diversitat de serveis.

Jo vaig sentir explicar això de "ni de broma"

«Jo anava a casa d'una senyora anciana de vuitanta anys que es confessava amb mi, per celebrar Missa en aquell oratori petit que tenia. I va ser allà, després de la comunió, en la Missa, quan va venir al món la Secció femenina».

El tenor redaccional del punt 980 sembla rememorar l'època que segueix al 2 d'octubre de 1928, data de la fundació -«Jo havia escrit: mai hi haurà dones -ni de broma- a l'Opus Dei» - i la inspiració del Senyor li va portar a estendre l'Opus Dei a les dones, el 14 de febrer de 1930. «Vaig començar a celebrar la Missa pensant que mai hi hauria dones en l'Opus Dei i en acabar estava fundada la secció femenina de l'Obra».

Així l'hi vaig sentir jo explicar-ho personalment a Roma, l’any 1957. I concretava més: «Jo anava a casa d'una senyora anciana de vuitanta anys que es confessava amb mi, per celebrar Missa en aquell oratori petit que tenia. I va ser allà, després de la Comunió, en la Missa, quan va venir al món la Secció femenina». Sant Josepmaria deia amb humilitat: «La fundació de l'Opus Dei va sortir sense mi, la Secció de dones contra la meva opinió personal». El text continua: «i la Societat Sacerdotal de la Santa Creu volent-la jo trobar i no trobant-la. També durant la Missa»

Pedro Rodríguez