«Amb el missatge espiritual del nostre Pare [sant Josepmaria], totes les aigües d'aquest sòl —totes les professions, tots els ambients, totes les situacions socials honestes— han quedat remogudes pels Àngels de Déu, com les aigües d'aquella piscina Betzata recordada a l'Evangeli (Cf. Jn 5, 2 i sgs), i han adquirit força medicinal. Per això la necessitat del nostre proselitisme, l'obligació d'animar d'altres, que per ells mateixos no poden, i que tenim a l'abast de la mà —parents, amics, companys— a capbussar-se sense por en les aigües que guareixen.
Si a la terra hi ha tantes fonts amargues, agrejades pels sembradors de l'odi, no oblideu que, amb l'esperit de l'Obra, fins i tot de les pedres més àrides i insospitades han brollat torrents medicinals. El treball humà ben acabat s'ha fet col·liri, per descobrir Déu en totes les circumstàncies de la vida, en totes les coses. I ha succeït precisament al nostre temps, quan el materialisme s'esforça a convertir el treball en un fang que encega els homes, i els impedeix mirar Déu.» (Carta, 30-09-1975, n. 20).