Sant Josepmaria Un text per cada dia

“Festa del Corpus Christi”

«Això és el meu Cos...», i Jesús s'immola, ocultant-se sota les espècies de pa. Ara és allí, amb la seva Carn i amb la seva Sang, amb la seva Ànima i amb la seva Divinitat: igual que el dia que Tomàs ficà els dits en les seves Ferides glorioses. Amb tot, en tantes ocasions, tu passes de llarg, sense esbossar ni una breu salutació de simple cortesia, com fas amb qualsevol persona coneguda amb qui et creues. ―Tens una fe força més petita que la de Tomàs! (Solc, 684)

Avui, festa del Corpus Christi, meditem plegats la profunditat de l'amor del Senyor, que l'ha portat a romandre ocult sota les espècies sacramentals (…).

Per davant de tot hem d'estimar la Santa Missa, que ha de ser el centre del nostre dia. Si vivim bé la Missa, ¿com no hem de continuar després la resta de la jornada amb el pensament en el Senyor, amb la pruïja de no apartar-nos de la seva presència, per treballar com Ell treballava i estimar com Ell estimava? Aprenguem doncs d'agrair al Senyor aquesta altra delicadesa seva: que no hagi volgut limitar la seva presència al moment del Sacrifici de l'Altar, sinó que hagi decidit de romandre en L'Hòstia Santa que és reservada al Tabernacle, en el Sagrari (…).

La processó de Corpus fa present Crist pels pobles i les ciutats del món. Però aquesta presencia, ho torno a dir, no ha de ser cosa d'un dia, soroll que un hom escolta i en acabat s'oblida. Aquest pas de Jesús ens porta a la memòria que l'hem de descobrir també en la nostra feina de cada dia. Juntament amb la processó solemne d'aquest dijous, hi ha d'haver la processó callada i senzilla, de la vida corrent de cada cristià, home entre els homes, però amb la joia d'haver rebut la fe i la missió divina de portar-se de tal manera que renovi el missatge del Senyor a la terra. No ens manquen errors, misèries, pecats. Però Déu és amb els homes i cal que ens disposem perquè se serveixi de nosaltres i que el seu trànsit entre les criatures sigui continu.

Demanem, doncs, al Senyor que ens concedeixi de ser ànimes d'Eucaristia, que el nostre tracte personal amb Ell s'expressi en alegria, en serenitat, en un afany de justícia. I facilitarem als altres la tasca de reconèixer Crist, contribuirem a posar-lo al cim de totes les activitats humanes. (És Crist que passa, núm. 150-156)