Quan al llarg del dia et sentis ―potser sense motiu― humiliat; quan pensis que el teu criteri hauria de prevaler; quan t'adonis que a cada instant borbolla el teu «jo», el que és teu, i teu, i teu..., t'has de convèncer que estàs matant el temps, i que necessites que «matin» el teu egoisme. (Forja, 1050)
Convé que deixem que el Senyor es fiqui en les nostres vides, i que hi entri confiadament sense trobar-hi obstacles ni racons. Els homes tenim tendència a defensar-nos, a aferrar-nos al nostre egoisme. Sempre intentem de ser reis, mal que sigui del regne de la nostra misèria. Enteneu, amb aquesta consideració, per què tenim necessitat d'acudir a Jesús: perquè ens faci veritablement lliures i així puguem servir Déu i tots els homes. (...)
Estiguem amatents, perquè la nostra tendència a l'egoisme no mor, i la temptació pot insinuar-se de moltes maneres. Déu exigeix que, en obeir, fem un exercici de fe, ja que la seva voluntat no es manifesta a so de bombo i platerets. A vegades el Senyor suggereix el seu voler com amb veu baixa, allà al fons del fons de la consciència: i cal que escoltem atents per distingir aquesta veu i fer-nos-en fidels.(És Crist que passa, 17)