“Sense Ell no podem res”
Quan sentis l'orgull que bull dintre teu ―la supèrbia!―, que et fa considerar-te com un superhome, ha arribat el moment d'exclamar: no! I així, assaboriràs l'alegria del bon fill de Déu, que passa per la terra amb errors, però fent el bé. (Forja, 1054)
“No em deixis”
Fem present a Jesús que som nens. I els nens, els nens petitons i senzills, ¡com pateixen per pujar un graó! Són allí, en aparença, perdent el temps.
"Deixa'l que t'exigeixi!"
Déu ens estima infinitament més del que tu mateix t'estimes... Deixa'l, doncs, que t'exigeixi! (Forja, 813)
“Som cristians corrents, que menem una vida ordinària”
Déu no t'arrenca del teu ambient, no et remou del món, ni del teu estat, ni de les teves ambicions humanes nobles, ni del teu treball professional... però, allí, t'hi vol sant! (Forja, 362)
“Per obeir fa falta humilitat”
Quan hagis de manar, no humiliïs: fes-ho amb delicadesa; respecta la intel·ligència i la voluntat de qui obeeix. (Forja, 727)
“La raça dels fills de Déu”
Fills de Déu. ―Portadors de l'única flama capaç d’il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l'únic fulgor, en el qual mai no s'hi podran donar obscuritats, penombres ni ombres. ―El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum il•lumini... De nosaltres depèn que molts no restin en tenebres, sinó que caminin per senderes que menen fins a la vida eterna. (Forja, 1)
“Tot pot i ha de portar-nos a Déu”
Urgeix difondre la llum de la doctrina de Crist. Atresora formació, omple't de claredat d'idees, de plenitud del missatge cristià, per tal de poder transmetre'l després als altres. ―No esperis unes il·luminacions de Déu, que no ha de donar-te-les, quan disposes de mitjans humans concrets: l'estudi, el treball. (Forja, 841)
“Pietosos com a nens”
Mentre considerava ara les meves misèries, Jesús, t'he dit: deixa't enganyar pel teu fill, com aquells pares bons, parassos, que posen en les mans del seu nen el do que d'ells volen rebre..., perquè saben prou bé que els infants no tenen res. ―I ¡quin gran goig el del pare i el del fill, encara que tots dos sàpiguen el secret! (Forja, 195)
“Seguir de prop les petjades de Crist”
La nostra condició de fills de Déu ens portarà ―hi insisteixo― a tenir esperit contemplatiu enmig de totes les activitats humanes ―llum, sal i ferment, per l'oració, per la mortificació, per la cultura religiosa i professional―, fent realitat aquest programa: com més dintre del món estiguem, més hem de ser de Déu. (Forja, 740)
“Temps diaris d’oració”
Si de debò desitges ser ànima penitent ―penitent i alegre―, has de defensar, per damunt de tot, els temps diaris d'oració ―d'oració íntima, generosa, prolongada―, i has de procurar que aquests temps no siguin a tres quarts de quinze, sinó a una hora fixa, sempre que et resulti possible. No cedeixis en aquests detalls. Sigues esclau d'aquest culte quotidià a Déu, i t'asseguro que et sentiràs constantment alegre. (Solc, 994)